Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant força temps, El vent de la nit, Club Editor, 2018, va constituir la darrera part de l’obra major de Joan Sales, Incerta glòria, fins que en fou, molt encertadament, segregada. Molt encertadament perquè, malgrat la…
Llegeix-ne més “El vent de la nit, Joan Sales” »
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo” »
Amb la seva habitual elegància i encert, en Quim Torra respon a l’article que Borja García-Nieto, President del Círculo Ecuestre publicà a La Vanguardia el passat 1 de gener, titulat “1714: bons i mals catalans?”. Quan, davant l’afirmació d’aquest darrer que “Catalunya no va guanyar ni va perdre guerres. Els catalans les vam guanyar o…
Llegeix-ne més “Bons i mals catalans? Bons i mals demòcrates!” »
No cal dir que qui ha fet més per la convivència i per la cohesió social a Catalunya ha estat una magnífica entitat anomenada Convivencia Cívica Catalana, que no ha dubtat en donar emparament als tan assenyats pares que, en una mostra de grandesa moral i d’universalisme, de defensa de les llibertats individuals, han convertit…
Llegeix-ne més “Llengua i convivència” »
Des de la recuperació de les llibertats democràtiques, Catalunya, doblement ultratjada pel franquisme, féu encara una més que decidida aposta per la convivència, per seguir mantenint el nostre país com la generosa terra d’acollida que ha estat sempre i, sobretot, per no establir cap mena de diferències entre els catalans antics i entre els “nous…
Llegeix-ne més “La llengua a l’escola, síntesi d’història recent” »
Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu”…
Llegeix-ne més “Carles Sentís o la desmemòria induïda” »
Per poc que hom s’ho miri amb objectivitat, i tractant de no fer consideracions interessades, cal reconèixer que resulta quasi impossible entendre quin ha estat el motiu que ha dut al Tribunal Suprem espanyol a prohibir la inscripció de la formació abertzale SORTU al registre de partits polítics. Amb major raó, encara, si tenim en…
Llegeix-ne més “Llei de Partits o llei de l’embut?” »
Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili Tots aquells que s’oposen a la Llei de memòria històrica amb l’argument capciós que suposa obrir ferides innecessàries en una societat que ja va patir prou amb la Guerra Civil i consideren —o ens volen fer creure que consideren— que és preferible passar pàgina i mirar cap…
Llegeix-ne més “Pau Casals i Andreu Claret: Correspondència a l’exili” »
