Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
No sé de què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon Pensar i dir Escriure un diari o dietari personal sempre és (molt) complicat: no només perquè et mostres tot nu davant del món, sinó, sobretot, perquè resulta molt difícil arribar a creure que allò que, en principi, tu escrius per a tu mateix —i no ho…
Llegeix-ne més “No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021” »
El que, des del meu punt de vista, és un dels millors llibres de viatges que s’ha publicat en la darrera dècada, El primer estel del capvespre a Angkor, el seu autor, Josep M. Ferrer-Arpí, l’encertava del tot en afegir un subtítol que posava el matís en que es tractava de 40 destins i, alhora,…
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide Escriure la vida En aquest món nostre on predomina la mediocritat, el «ja està bé, així», sembla que no hi hagi diferència entre llibres i llibres; entre uns llibres, escrits amb i des del cor, destinats a perdurar i uns altres, els que són producte directe o indirecte de…
Llegeix-ne més “Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide” »
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Abans no sigui massa tard De la mateixa manera que, malgrat el que alguns personatges amb ànima messiànica ens ho vulguin fer creure, no hi ha (ni hi pot haver) polítics imprescindibles, tampoc no hi ha (ni tampoc no hi pot haver) llibres imprescindibles, llibres que calgui llegir, el…
Llegeix-ne més “Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel” »
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de bo alguna editorial de casa nostra afrontés la genial temeritat d‘oferir-nos en català— Witold Gombrowicz escriu (tradueixo del francès): “La característica d’aquesta religió, com d’altra banda de qualsevol religió, és no admetre mai el dubte,…
La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment, atès que el que han de dir ja ho diuen —o, més aviat, procuren dir-ho— en les seves obres. I quan ho fan, com Jean-Jacques Rousseau en Les Confessions —“Heus ací l’únic retrat d’un home,…
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que l’obra és el producte, madurat, macerat, de la seva existència— hauria d’ésser tan obvi com que el blau i el groc quan es mesclen es converteixen en verd. Malauradament, a…
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits o noves versions de textos ja publicats és, en el que a la literatura es refereix, el pa nostre de cada dia. N’hem tingut un exemple recent amb la recuperació…
Llegeix-ne més “Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla” »
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben vistos (i encara menys, acceptats), com si el fet de fer bona feina i destacar en una fos incompatible amb fer-ho en d’altres. És per això, per exemple, que Ràfols…
Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai d’assolir el lloc que, pels seus innegables mèrits, hauria de correspondre’ls. Talment com si, per la raó que sigui, una mena de maledicció els perseguís; com si, per més que…
Llegeix-ne més “De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila” »
