Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
dijous, 3 de juliol del mmxxv A primera hora —o més o menys primera hora: cap a les 9— he engegat l’ordinador per parlar del llibre que estic llegint, Du côté de Portnoy (Reading Myself and others), de Philip Roth, que no existeix, malauradament, en traducció catalana. Un goig de llibre. Que posa en evidència…
dimecres, 2 de juliol del mmxxv Andromaque, de Racine, és una d’aquelles obres que mai no m’hauria plantejat de llegir. En primer lloc, perquè crec que el teatre el que cal fer és veure’l representat, que és pel que va ser pensat, que és on demostra la seva validesa, no pas llegir-lo. La lectura ha…
Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que, al llarg…
L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una mena de…
Llegeix més “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon Pensar i dir Escriure un diari o dietari personal sempre és (molt) complicat: no només perquè et mostres tot nu davant del món, sinó, sobretot, perquè resulta molt difícil arribar a creure que allò que, en principi, tu escrius per a tu mateix —i no ho fas…
Llegeix més “No sé què mor. Dietari 2017-2019, Ramon Ramon, Edicions 3 i 4, 2021” »
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons El que, des del meu punt de vista, és un dels millors llibres de viatges que s’ha publicat en la darrera dècada, El primer estel del capvespre a Angkor, el seu autor, Josep M. Ferrer-Arpí, l’encertava del tot en afegir un subtítol que posava el matís en que es…
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide Escriure la vida En aquest món nostre on predomina la mediocritat, el «ja està bé, així», sembla que no hi hagi diferència entre llibres i llibres; entre uns llibres, escrits amb i des del cor, destinats a perdurar i uns altres, els que són producte directe o indirecte de…
Llegeix més “Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide” »
Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Abans no sigui massa tard De la mateixa manera que, malgrat el que alguns personatges amb ànima messiànica ens ho vulguin fer creure, no hi ha (ni hi pot haver) polítics imprescindibles, tampoc no hi ha (ni tampoc no hi pot haver) llibres imprescindibles, llibres que calgui llegir, el…
Llegeix més “Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel” »
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de bo alguna editorial de casa nostra afrontés la genial temeritat d‘oferir-nos en català— Witold Gombrowicz escriu (tradueixo del francès): “La característica d’aquesta religió, com d’altra banda de qualsevol religió, és no admetre mai el dubte,…
La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment, atès que el que han de dir ja ho diuen —o, més aviat, procuren dir-ho— en les seves obres. I quan ho fan, com Jean-Jacques Rousseau en Les Confessions —“Heus ací l’únic retrat d’un home,…
