Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Si governar és, per damunt de tot, decidir, encara ho és més en èpoques de crisis. En l’estat actual de les finances de la Generalitat, ara per ara governar —a banda de patir— és (maldar per) sobreviure. Sobreviure a l’ofec asfixiant al qual l’estat espanyol sotmet a Catalunya. No es tracta, ja, d’administrar pocs recursos,…
Ja advertíem l’endemà de les eleccions que ni el govern ni la premsa espanyola (ni tampoc el socialisme de casa nostra, que segueix entestat en seguir vivint d’esquena a la societat catalana) no havien sabut —o, millor dit, volgut— fer una lectura correcta del resultat de les urnes: en comptes de constatar que el sobiranisme…
Per més que de nou els resultats de les eleccions permetin el virtuós exercici cabalístic de fer qualsevol mena de lectura subjectiva (i interessada) —Mas fracassa, el PSC es manté, ERC es recupera amb força, el nacionalisme espanyol aguanta el tipus…—, cal reconèixer que les urnes no han concedit al sobiranisme català la majoria excepcional…
Ja fa força temps que vam deixar de creure en l’oasi català —tant el cas Palau de la Música com l’operació Pretoria de Santa Coloma de Gramanet acabaren d’enfangar-lo— però confiàvem que els polítics catalans tenien un cert concepte de la dignitat i la coherència, fins i tot en campanya electoral. Per desgràcia, la reacció…
Cada dia que passa sembla que a Catalunya costa més dir les coses pel seu nom: Artur Mas no sap dir “independència”; els simpatitzants socialistes es presenten com a “Federalistes i d’esquerres” en una “Crida a la Catalunya Federalista i d’esquerres” que fa la impressió d’haver redactar l’assessor d’en Pere Navarro. De veritat per a…
No fa pas gaire Manuel Bustos afirmava que al PSC “hi caben independentistes, els que són federalistes i els confederals”. Mentre ho deia, al seu costat Àngel Ros somreia obertament. No sabem pas si ho feia com a mostra de complicitat, com podia semblar en una primera impressió, o bé amb la desesperançada ironia del…
Tot i que més sovint que no convindria es faci un clar abús del terme, sens dubte el d’ahir fou un dia històric; un d’aquells que assenyalen un abans i un després. Un abans que coneixem prou bé —massa bé, per desgràcia— i un després que encara no sabem ben bé com serà ni on…
Tal i com era més que previsible —tres-cents anys d’obligada (i gens comprensiva) colonització ensenyen molt!— el govern de torn espanyol ha tornat a dir “No”, una altra vegada, a la darrera proposta d’entesa o reconciliació que li arribava des de casa nostra: el pacte fiscal. Aquella darrera, quasi desesperada, temptativa de mantenir Catalunya dins…
Escolta la veu —o, més aviat, el clam— d’un poble que ha cridat, unànimement, independència! Que ha assistit multitudinàriament a una manifestació per a expressar el seu desig d’esdevenir “Un nou estat d’Europa”. Que, al bell mig d’una magnífica festa de civisme ha dit, amb veu alta i clara, que vol decidir, que vol ésser…
La del 2011 ha estat una campanya diferent no tan sols per donar la impressió que per a les diverses formacions polítiques es tractava de complir un simple tràmit, com ja comentàrem, sinó, sobretot, per haver-la convertit en la més diàfana i eficaç apologia de l’abstenció. Abstenció fonamentada per la manca absoluta de programes, per…