Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
En el seu tan oportunista com tendenciós editorial de diumenge, Qui té por dels moderats?, La Vanguardia afirmava d’una manera tan concloent com infonamentada que “és encoratjador veure com creixen, a tot Espanya, les opinions i pronunciaments favorables a la revisió i reforma del model de 1976-1980. […] El corrent d’opinió favorable a les reformes…
Llegeix més “Els espanyols “decideixen” que no tenim dret a decidir” »
La Vanguardia, que no s’ha adonat de com ha canviat la societat catalana al seu voltant i que s’ha esforçat en viure com si l’independentisme no fos una realitat creixent inqüestionable, tot d’una ha pretès presentar-se com un nou representant de la majoria silenciosa demanant-se Qui té por dels moderats? Fent una afirmació que, com…
Llegeix més “Els moderats només fan por als que temen el canvi” »
Cada dia que passa sembla que a Catalunya costa més dir les coses pel seu nom: Artur Mas no sap dir “independència”; els simpatitzants socialistes es presenten com a “Federalistes i d’esquerres” en una “Crida a la Catalunya Federalista i d’esquerres” que fa la impressió d’haver redactar l’assessor d’en Pere Navarro. De veritat per a…
No pot ésser més trist que en aquests dies en els quals Catalunya inicia el seu nou camí, aquell que ens ha de dur a decidir què volem ésser, una persona tan sincera, honesta i accessible com és en Pere Navarro —els egarencs, de més lluny o de més a prop, en podem donar constància—…
Tot i que ja era prou habitual, des que Patxi López, l’actual lehendakari convocà per al proper 21 d’octubre les eleccions a Euskadi resulta impossible escoltar o veure cap debat en una ràdio o televisió espanyoles sobre aquesta contesa electoral sense que algun dels seus participants es refereixi a Bildu com als “proetarres”. Sense que…
El Govern presidit per Artur Mas l’encerta de ple novament en fer una crida ciutadana a aprofitar l’Onze de Setembre per a reclamar el Pacte Fiscal. Artur Mas no pot tenir més raó: el millor que pot fer “la societat catalana” és centrar tots els seus esforços reivindicatius en dur a terme “pronunciaments explícits a…
La del 2011 ha estat una campanya diferent no tan sols per donar la impressió que per a les diverses formacions polítiques es tractava de complir un simple tràmit, com ja comentàrem, sinó, sobretot, per haver-la convertit en la més diàfana i eficaç apologia de l’abstenció. Abstenció fonamentada per la manca absoluta de programes, per…
Des de fa pràcticament trenta anys, cada vegada que als desafectes i radicals catalans se’ns ha acudit l’heretgia intolerable de proposar algun canvi legal que pogués afavorir les nostres inadmissibles aspiracions a un major autogovern, han aparegut els sacerdots més inflexibles de la Sacrosanta i “Indissoluble Unitat de la Nació espanyola, Pàtria Comuna i Indivisible…
La reacció dels diputats i diputades catalans davant condemnables fets que comportà fa quinze dies la —errada i erràtica— crida “Aturem el parlament” fou unànime i severa: pretendre impedir-los l’entrada per a participar en el debat dels pressupostos del 2011 era inadmissible, injustificable i intolerable. Com una sola veu, oblidant-se per un dia de les…
La gran notícia de les eleccions del passat diumenge no ha estat ni el fet que Xavier Trias arrabassés l’alcaldia de Barcelona a Jordi Hereu, ni la victòria sense pal·liatius del PP als altres territoris de llengua catalana, sinó els esplèndids i inesperats resultats de Bildu a Euskadi (276.136 vots) i Navarra (37.017 vots). En…