Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo” »
(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i Virgili, A Contravent, 2014. Introducció que, per raons que seria massa llarg d’explicar —i que no em són en absolut imputables—, finalment no encapçala l’obra.) En aquests temps de canvis,…
Llegeix-ne més “Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana” »
Com més llegeixes Artur Bladé i Desumvila, més i més et fa la sensació que en el món literari de casa nostra hi ha alguna cosa que no rutlla com convindria. Com més et submergeixes en la seva deliciosa obra, menys entens com és possible que segueixi essent tan desconeguda, per a la majoria del…
Llegeix-ne més “L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila” »
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que…
Llegeix-ne més “Mirall trencat, Mercè Rodoreda” »
