Skip to content
  • Inici
  • Autors, autores i títols analitzats
  • Traductors, traductores i títols
  • Citacions literàries
  • Oxímorons
  • Qui sóc?
  • Contacte
  • Obra literària

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Crítica, anàlisi i orientació literària

  • Les nits blanques, Fiódor Dostoievski Català
  • David Copperfield, Charles Dickens, Navona Editorial
    David Copperfield, Charles Dickens Català
  • Diaris (1962-1968), Ricard Salvat Català
  • Les coses invisibles, Ramon Tolosa Català
  • Arendt, Hannah
  • Cartes d’una pionera, Elinore Pruitt Stewart
    Cartes d’una pionera, Elinore Pruitt Stewart Català
  • L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals, Curbet Edicions, 2018
    L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals Casals, Lluís
  • Memòries, Narcís Oller Català

Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana

Posted on 24 de gener de 201414 de juliol de 2021 By Xavier Serrahima No hi ha comentaris a Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana
Si t'agrada, comparteix-ho!

(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i Virgili, A Contravent, 2014. Introducció que, per raons que seria massa llarg d’explicar —i que no em són en absolut imputables—, finalment no encapçala l’obra.)

En aquests temps de canvis, quan sembla que la tan lloada com negligida societat civil ha decidit prendre el timó del seu destí i la nostra terra, per fi, comença a albirar un horitzó que li permeti respirar i viure com més li plagui —alliberada del llast d’aquells que des de fa segles han pretès assimilar-la i dissoldre-la en el magma unificador i anorreador d’un estat espanyol incapaç d’entendre la diferència—, res més adient que recordar el desenvolupament dels darrers dies d’un dels períodes més gloriosos i prometedors de la la nostra història: la Catalunya republicana.

Amb major raó, encara, en els nostres dies, quan una profusió incontrolable de revisionistes indocumentats no tenen altra ambició —ni altra capacitat, tot cal dir-ho— que anar aprofundint el pou pregon de la desmemòria. Aquest pou nefast, curull de llot, que ha engolit la realitat i l’ha convertit en un mite sense consistència, absolutament apòcrif.

Partint d’una visió acrítica que té ben poc fonament —per no dir gairebé cap—, massa sovint es presenta la segona República Espanyola com una etapa virgiliana, quasi arcàdica, com la gran oportunitat perduda per a Catalunya, com aquell temps en el qual ens trobàrem més a prop del que voldríem ésser, d’aquella Espanya generosa i comprensiva que ens admetria tal i com som, d’aquella quimèrica Espanya federalitzant que alguns s’entesten irracionalment en seguin propugnant.

Resulta inqüestionable que el regim republicà espanyol es proposava la modernització d’un estat anquilosat i decadent, però en l’àmbit nacional la diferència entre els republicans i els autoanomenats nacionals eren, a tot estirar, de matís. Només cal llegir algunes de les anotacions que Manuel Azaña escriví al seu diari l’any 1937 o les referències que fa a la qüestió a La velada de Benicarló per adonar-se’n. Així com algunes de les reveladores declaracions del seu successor, Juan Negrín, que recull Pelai Pagès a Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939):

«No estic fent la guerra contra Franco perquè ens rebroti a Barcelona un separatisme estúpid i pobletà. De cap manera. Estic fent la guerra per España i per a España! Per la seva grandesa i per a la seva grandesa! S’equivoquen els que suposin una altra cosa. No hi ha més que una nació: España! (…) Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens duguin a desmembraments, que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició que la que es desprengués d’alemanys i italians. En punt a la integritat d’Espanya sóc irreductible i la defensaré dels de fora i dels de dins. La meva posició és absoluta i no consent reduccions.» Pàg. XX[1]

És en aquest sentit, clarificador i desmitificador alhora, que encara que només fos per aquesta raó, caldria que celebréssim amb entusiasme i rebéssim amb els braços ben oberts, com la possibilitat de rescabalar-nos d’una oportunitat perduda, de descobrir —o de recobrar, si s’ha tingut la fortuna de llegir-lo abans— un tresor, aquesta nova edició, pulcrament restaurada, que posi altra vegada l’abast del públic lector un llibre tan magnífic i inoblidable com d’Els darrers dies de la Catalunya Republicana, d’Antoni Rovira i Virgili.

Una obra publicada per primera vegada l’any 1940 a Buenos Aires, per l’Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana, d’Edicions de la Revista de Catalunya, reeditada l’any 1976 per Curial Edicions Catalanes i l’any 1999, per Edicions Proa, però actualment descatalogada, només a accessible en comptades biblioteques públiques.

Un llibre extraordinari, tan literàriament, històrica com humana, on el vice-president primer del Parlament republicà recull les amargues vivències que li correspongué d’experimentar al llarg dels darrers deu dies que visqué reculant envers la frontera francesa per evitar la barbàrie repressiva del franquisme. D’aquest règim feixista i totalitari que bona part dels seus hereus ideològics es neguen encara ens els nostres dies a condemnar.

Tan extraordinari que, malgrat l’enorme honor que suposa que me’l proposin, tant de bo no m’hagués calgut d’introduir. Que no hagués estat necessari perquè la colossal figura d’Antoni Rovira i Virgili fos coneguda i valorada com es mereix. Ni més ni menys com una de les veus més altes de les lletres catalanes. Com un autor en majúscules, que únicament l’ensulsiada de la Guerra Civil espanyola i el consegüent i anihilador “èxode d’un poble”, (pàg. 43), que provocà ha impedit que segueixi lluint amb una resplendor immarcescible fins els nostres dies.

En realitat, n’hi hauria prou amb una sola obra per a conservar un lloc d’excepció en el panteó de les plomes catalanes: la tan monumental com esplèndida Història Nacional de Catalunya, que només una persona que amalgamés com ell un talent literari de primera categoria, uns coneixements històrics elevadíssims i una capacitat de treball pràcticament il·limitada hauria estat capaç de dur a terme.

En qualsevol país que es prengués a ell mateix de manera seriosa, que no considerés la cultura com un luxe prescindible, com una mena d’aparador folklòric que es mostra un dia l’any, per Sant Jordi, gairebé com una qüestió d’obituari, l’il·lustre fill de Tarragona no tan sols seria conegut i reconegut per tothom i arreu, sinó que aquells que es tinguessin per cultes podrien repetir algun dels paràgrafs dels seus textos com si es tractés del poema maragallià sobre el Canigó.

Atès que no vivim ni en un món ni en un país ideal, compliré encantat l’encàrrec que se m’ha fet.

Ho faré partint de dues premisses essencials, irrenunciables. La primera, que res no pot substituir el goig de la lectura de Els darrers dies de la Catalunya republicana —i encara menys una breu introducció, per força inferior a l’obra que procedeix. La segona, que no escriuré ni una sola paraula que pugui privar al lector o la lectora d’aquest goig originari intransferible.

Malgrat que sigui més malauradament habitual que potser no convindria, segons el meu modest parer, la raó i la funció d’un text d’aquesta mena no ha d’ésser glossar-lo o comentar-lo —ni, encara menys— avançar-lo sinó, per damunt de tot, convidar a la seva lectura.

I convidar a la seva lectura significa, sobretot i abans de res, convidar a la seva descoberta. Convidar als lectors i lectores a que el vagin descobrint tal i com l’autor el pensà i escrigué, amb el ritme i les condicions que ell havia cregut més adients. Sense desvetllar, doncs, abans d’hora res que no sigui absolutament imprescindible. Suggerir, sí; temptar, també, però no pas mostrar.

El text introductori ha de posar-se alhora al servei de l’autor —destacant les virtuts i els encerts de la seva obra— i del lector: permetent que entri verge d’influències, que la tasti sense condicionants, sense connotacions afegides que puguin fer variar la seva reacció instintiva —o el que és el mateix, i més important, el seu goig lector.

Enllaminir, doncs, a fi que s’hi submergeixi adelerat, però sense condicionar, a fi que l’emoció —i l’emulsió— lectora original no en resti alterada.

És per aquesta raó que —assumint els riscos que una tal decisió comporta— aquesta introducció avançarà tan poc com sigui possible el contingut del llibre, limitant igualment les transcripcions. Malgrat una possible estranyesa inicial, sens dubte el lector o lectora en sortiran beneficiats: per més que l’esplèndida obra de Rovira i Virgili mereix ésser llegida i rellegida, res no podria substituir la gaubança única del seu primer contacte amb ella.

Com tot el que és important en la vida, la primera vegada no es pot explicar —no s’ha d’explicar—, cal viure-la, directament, originàriament, en pròpia persona.

Si ho feu així —si aconsegueixo acompanyar-vos sense guiar-vos—, estic plenament convençut que aquesta magnífica i impactant obra us causarà una impressió imperible, us quedarà marcada amb “unes empremtes que mai no s’esborraran”, (pàg. 21), ja que en aquest llibre, la satisfacció i el gaudi estan més que garantits.

L’autor ens serveix les seves experiències dels seus darrers dies a Catalunya —i dels primers a l’exili, de fet—no pas com un diari, sinó com a memòries. Des de la primera línia Rovira i Virgili ja ens presenta la situació sota un prisma que no pot ésser més diàfan: la sensació que tot allò —tot que s’havia somniat tant, tots aquells principis i ideals pels quals s’havia lluitat tant, tot aquell món renascut que llauraven cada matí amb la rosada nova de l’esperança— s’estava acabant irremissiblement. «Tinc la visió claríssima del gran perill imminent: la setmana entrant, l’exèrcit franquista serà a Barcelona.» La gran i paorosa foscor que ho havia d’engolir tot s’acostava cada vegada més.

Curiosament, en la seva condició d’historiador el que més tem és que les tropes feixistes puguin fer la seva entrada a la capital del Principat el 26 de gener, just quan es complien 298 anys de la darrera gran victòria dels catalans davant de l’exèrcit espanyol, comandat pel Marqués de Los Vélez. Per desgràcia, el transcurs de les jornades acabarien confirmant la seva premonició: Barcelona fou conquerida pels invasors feixistes el 26 de gener. Casualitat o voluntat d’escarnir? Les hipòtesis són obertes, però l’odi dels franquistes permet afirmar que no deixaven res a l’atzar. Com van demostrar a bastament, no es tractava tan sols d’envair la nostra terra, sinó de causar el major dolor possible, tant físic com moral.

Basant-se en l’estructura d’un dietari —tot i que, com ja ha advertit d’entrada, profusament ampliat i reelaborat poques setmanes després, ja a l’exili— l’escriptor ens descriu, jornada a jornada, i passa a passa, el viacrucis interminable que el dugueren tant a ell com a la seva família del paradís anhelat i a mig construir que era la Catalunya republicana a l’infern de l’exili. O potser, cal remarcar-ho de bell antuvi, al purgatori, ja que l’infern de veritat no el visqueren tant els polítics i intel·lectuals destacats d’aquells dies negres sinó, sobretot, la resta de defensors de la democràcia que deixaren la salut o la vida damunt l’amarga i glacial sorra dels camps de refugiats francesos.

Mentre llegim el llibre i assistim de primera mà a les severes penalitats que patiren tant ell com d’altres polítics i personalitats culturals, no podem deixar de pensar que la tragèdia de veritat —el descens a l’infern de Dante— la sofriren la immensa majoria dels fidels a la República que hagueren de servir-se únicament dels seus migrats o inexistents mitjans per a desplaçar-se, quasi tot ells a peu, fins aquella frontera que creien salvadora. Vers aquella frontera inabastable que els havia d’oferir protecció i consol i que els rebé amb les armes a les mans i els condemnà a provar de viure —a sobreviure o malviure, de fet— damunt la sorra de les platges, amuntegats com bèsties i envoltats de reixes d’acerades punxes.

Una experiència incomportablement inhumana que, entre d’altres, exposà Francesc Vilanova a Exiliats, proscrits, deportats. El primer exili dels republicans espanyols: dels camps francesos al llindar de la desesperació. Una de les obres que posà de nou en evidència allò que tan bé sabem: que desafortunadament, no foren —ni són (l’exemple de Guantanamo segurament ha mort per sempre més aquell infant mig adormit que seguia jugant en alguna remot racó del nostre interior…)— únicament els règims feixistes o totalitaris el que convertiren els Camps de Concentració en una de les més poderoses eines d’extermini mai conegudes!

Tenint això en compte, i deixant de banda les disquisicions de tipus ètico-moral que aquestes consideracions comportarien —la Generalitat havia de prioritzar el salvament, en condicions privilegiades, dels polítics i intel·lectuals mentre la resta dels seus compatriotes s’arrossegaven peniblement vers la frontera?; l’etern dilema: que hauria de prevaldre, la preservació d’una obra d’art insubstituïble o la vida d’un ciutadà qualsevol?— no podem deixar d’estremir-nos en assistir a l’interminable i esfereïdora odissea de tots aquells prohoms als quals la seva fidelitat a unes idees i a la legalitat democràticament estatuïda els condemnà a encaminar-se cap un sempre indesitjat i imprevisible exili.

Una odissea que fou encara més complicada i més dura a causa de la incúria i el menyspreu que l’estat espanyol ha mostrat des de fa segles per Catalunya i els seus habitants. Els capitostos de la república espanyola van procurar garantir tant com van poder i saber —o sia, ben poc— la sortida dels seus parlamentaris i intel·lectuals. En canvi, es desentengueren per complet dels que tan nom i renom havien donat a la nostra terra i la nostra cultura. Tal i com és habitual, els devien considerar de segona categoria, de caràcter purament provincial, folklòric o ornamental, sense cap mena d’importància ni significat universal.

Una vegada més, doncs, els cabals públics —pagats per tots, i per tant en principi destinats també a tots— es destinaren a salvar la vida de les autoritats polítiques espanyoles i no pas la dels catalans o la dels bascs. Unes autoritats que, llavors com ara, no sentien ni la riquesa pluricultural i plurilingüística de la península com a res seu, sinó més aviat com a estranya, quan no com a sobrera, i els seus integrants com a estrangers i no representants de la seva patria integrista i excloent.

Com advertíem a l’inici, en aquest extrem l’estat espanyol de fa setanta-cinc anys i el d’avui són tan idèntics com dues gotes d’aigua, de la mateixa manera que ho són els ciutadans progressistes o conservadors del Reino de España —segons aquell conegut axioma (“El que s’assembla més als espanyols d’esquerra són els espanyols de dreta [2]”) de Josep Pla.

A banda del més que evident interès històric d’Els darrers dies de la Catalunya Republicana —les 35 darreres pàgines del qual ja tenen l’exili com a escenari—, aquest llibre ens permet constatar les evidents capacitats literàries d’Antoni Rovira i Virgili, que no tan sols ens ofereix un relat molt ben estructurat, cru i nu, que defuig tant l’efectisme com el victimisme, la dramatització com el misticisme (“Els catalans han de tenir el coratge moral de renunciar als mites”, pàg. 7) sinó que, al mateix temps, ens ofereix algunes mostres d’una bellíssima i més que agraïda prosa.

No podem, doncs, més que enllestir aquesta introducció amb una incitació: «Gaudiu-la!»

Publicat al Suplement de Cultura d’El Punt Avui, el 24 de gener del mmxiv



[1] Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939), Pelai Pagès, Ediciones Espuela de Plata, Sevilla, 2007.
[2] «[El senyor Pelegrí] de seguida que se li presentà l’ocasió, tornà a casa seva. Ho trobà tot abandonat i desfet, però donà gràcies a Déu pel seu retorn, que li costà, naturalment, algun quartet, perquè el que s’assembla més als espanyols d’esquerra són els espanyols de dreta;» Josep Pla,  Nocturn de Primavera, Obra Completa, Volum 23, pàg. 487.

 
       
Assaig, Català, Notes de lectura, Rovira i Virgili, Antoni Tags:A Contravent, Antoni Rovira i Virgili, camps de concentració francesos, Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939), Dante, El Punt Avui, El que s’assembla més als espanyols d’esquerra són els espanyols de dreta, Els darrers dies de la Catalunya Republicana, Espanya i Catalunya, exili, exili català, Guerra Civil espanyola, intel·lectuals catalans, Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana, Josep Pla, Juan Negrín, La velada de Benicarló, Manuel Azaña, Nocturn de Primavera, Pelai Pagès, publicat al Suplement de Cultura d'El Punt Avui, república, Suplement de Cultura d'El Punt Avui, Verkami, Xarxa de Mots

Navegació d'entrades

Previous Post: Citacions literàries de Llum de guàrdia, Joseph O’Connor
Next Post: Era broma, Gabriel Josipovici

Related Posts

  • El silenci dels telers, Assumpta Montellà Català
  • Cartes a Milena (Briefe a Milena), Quid Pro Quo Edicions, juliol del 2018
    Cartes a Milena, Franz Kafka Català
  • Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev, Símbol Editors, 2007
    Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Arséniev, Vladímir
  • Un holograma per al rei, Dave Eggers Català
  • James Joyce, Cartes, Antologia Epistolari
  • La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt Català

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sóc

Un terç empordanès, un terç egarenc, un terç ribetà, català, ciutadà del mon…
Temperamental, mediterrani, sentimental… Lliurepensador, racional, lletraferit…
Pare, company, amic…
…

Més llegits

Comentaris recents

  • 2022, gener – Estovalles Blanques en Les ones, Virginia Woolf
  • Xavier Serrahima en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • margarita+ballester en Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, Marta Nadal, Comanegra, 2021
  • Francesc Vidal en Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020
  • luis en El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020

Entrades recents

  • Guignol’s band I, Louis-Ferdinand Céline, Éditions Gallimard, 1989
  • Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022
  • Traducció simultània de llibres
  • Correspondencia escogida (1799-1860), Arthur Schopenhauer, Acantilado, 2022
  • Un altre sant Jordi és possible, encara
gener 2014
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
« des.   febr. »

Arxius

Vols rebre les entrades al teu correu?

Escriu la teva adreça de correu:

Delivered by FeedBurner

Publico a

Suplement Cultura El Punt Avui
Revista de Catalunya
La Llança

Etiquetes

actualitat anàlisi literària art Catalunya citacions citacions literàries comentaris sobre literatura comentaris sobre llibres Creative Commons crítica crítica literària cultura debat democràcia diàleg ERC escriure fòrum d’opinió jo sóc jo i les meves lectures lectura les meves lectures literatura literatura en català llegir llibres llibres en català llibres recomanats nota de lectura Notes de lectura novel·la opinió orcid.org/0000-0003-3528-4499 Parlem-ne pensament poesia Política PP prescipció literària Psc PsoE quin llibre llegir què llegir ressenya literària ressenya llibres Xavier Serrahima

ORCID

ORCID Connecting Research and Researchers

Recursos

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biblioteques Diputació de Barcelona
Biblioteques Públiques de Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre
Premis literaris en llengua catalana
Diccionari de la llengua catalana
Registre de la Propietat Intel·lectual

Autors i gèneres analitzats

Bookshop.org: Dóna suport a les llibreries de proximitat

Llista d’autors, autores i títols

Montserrat Abelló
♣ El miracle és viure. Vivències.

Miquel Adam
♣ Torero d’hivern.

Vasili Aksiónov
♠ Una saga moscovita.

Ferran Aisa
♣ CNT, la força obrera de Catalunya.

Caterina Albert
♣ Solitud.
♠ Tots els contes 3.

Sílvia Alcàntara
♣ Els dies sense glòria.

Svetlana Aleksiévitx
♠ La pregària de Txernòbil. Crònica del futur.

Sibilla Aleramo i Dino Campana
♠Cartes (1916-1918).

Sibilla Aleramo
♠ Una dona.

Susagna Aluja i Font
♣ Tres guineus.

Francesc-Marc Álvaro
♠ Ara sí que toca!.

Jorge Amado
♠ Gabriela, clau i canyella, 2014.
♥ Els vells mariners.

Joaquim Amat-Piniella
♣ La clau de volta.

Niccoló Ammaniti
♣ Tu i Jo.

Leonid Andréiev
♦ La història dels set penjats.

Sebastià Juan Arbó
♣ Els homes de la terra i el mar.

Jordi Arbonès i Albert Manent
♠ Epistolari.

Jordi Arbonès i Joaquim Carbó
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Manuel de Pedrolo
♣ Epistolari.

Jordi Arbonès i Matthew Tree
♠ Epistolari.

Hanna Arendt i Gershom Scholem
♣ Tradición y política. Correspondencia (1939-1964).

Rafael Argullol
♣ Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida.

Aristòtil
♣ Ètica nicomaquea.

Vladímir Arséniev
♠ Derzú Uzalà.
♣ Pel país de l’Ussuri.

Silvio d'Arzo
♣ Casa aliena.

Martine Audet
♠ El meu cap és fort allà on l’altra dansa.

Jane Austen
♣ Orgull i prejudici.
♥ Lady Susan
♦ Emma

Paul Auster
♠ Viatges per l’Scriptorium.
♣ Informe de l’interior.
♥ 4 3 2 1.

Paul Auster i J.M. Coetze
♥ Ara i aquí. Cartes (2008-2011).

Nii Ayikwei Parkes
♠ L’enigma de l’ocell blau.

Isaak Bàbel
♣ La Cavalleria Roja.

Josep-Ramon Bach
♣ L’instint. Obra poètica 1962-1993.

Margarita Ballester
♠ L’infant i la mort.
♣ Els ulls.

Honoré de Balzac
♣ Splendeurs et misères des courtisanes.

Gerbrand Bakker
♠ A dalt tot està tranquil.
♣ Deu oques blanques.

Josep Ballester
♠ L’agitació de l’escriptura.

Nir Baram
♦ La bona gent.

Maria Barbal
♣ En la pell de l’altre.

Damià Bardera
♣ Fauna Animal.

Heribert Barrera
♣ Cambó.

Colin Barrett
♣ Glanbeigh.

Agustí Bartra
♣ El gall canta per tots dos.

Sebastian Barry
♠ A la banda de Canaan.

Charles Baudelaire
♠ Consells als joves escriptors.
♣ Correspondance.

Zygmunt Bauman
♦ La riquesa d’uns quants beneficia tothom?.
♠ Temps líquids.
♣ Vida de consum.

Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
♠ Babel.

Antony Beevor
♠ La guerra civil española.

Jaume Benavente
♥ Nocturn de Portbou.
♣ L’home que llegia Miquel Strogoff.
♠ Somnis de Valparaíso.

Walter Benjamin
♠ Infància a Berlín cap al 1900.

Thomas Bernhard
♠ Els meus premis.
♦ Sí.
♥ L’imitador de veus.
♣ Formigó.

Thomas Bernhard i Siegfried Unseld
♠ Correspondencia.

Prudenci Bertrana
♣ Violeta.
♥ Josafat.

David Bezmozgis
♠ Nataixa i altres històries.

Artur Bladé i Desumvila
♠ L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940.
♣ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1966-1969.
♥ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1970-1971.
♣ Francesc Pujols per ell mateix.
♥ Geografia espiritual de Catalunya.
♦ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1972-1974.
♠ Viure a Tarragona, Fulls d’un dietari 1975-1976.
♦ De França a Mèxic. Dietari de viatge.

Ana Blandiana
♣ La por de la literatura.

Hans Blumenberg
♣ Literatura, estética y nihilismo.

Michael Bond
♠ Un ós anomenat Paddington.

Ramon Bosch
♣ El temps revingut.

Dolors Bramon
♣ L’islam avui. Alguns aspectes controvertits.

 Gerald Brenan
♠ Una vida pròpia.

Joseph Brodsky
♣ La marca de l’aigua.

Marc Antoni Broggi
♣ Per una mort apropiada.

Moisès Broggi  i Teresa Pous
♣ La necessitat de ser útil.

Anne Brontë
♠ La llogatera de Wildfell Hall.

David Bueno
♣ L’enigma de la llibertat.

Gesualdo Bufalino
♠ La llum i el dol.

Charles Bukowski
♣ Correus.

Mikhaïl Bulgàkov
♠ El Maestro y Margarita.

Milena Busquets
♣ También esto pasará.

Howard Butten
♠ Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley
♠ El mundo roto. Tres epistolarios románticos.

Jaume Cabré
♣ Les incerteses.
♥ Quan arriba la penombra.

Jordi Cabré
♠ Digues un desig.

Pere Calders i Joan Triadú
♠ La maleta extraviada.
♣ Estimat amic. Cartes. Textos.

Lluís Calvo
♣ El meridià de París.

Carles Camps Mundó
♠ La mort i la paraula Obra poètica (1988-2018).

Francisco Candel
♣ El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975.

Neus Canyelles
♣ Mai no sé què fer fora de casa.

Karel Čapek
♠ La guerra de les salamandres.
♣ R.U.R.

Joaquim Carbó
♠ Elogi de la formiga.

Àngel Carbonell
♣ L’instant és tot.

Lluís Casals
♣ L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals.

Alfonso R. Castelao
♠ Coses.

J.M. Castellet
♣ Seductors, il·lustrats i visionaris.

Ada Castells
♣ Pura sang.

Otília Castellví
♠ De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi.

Louis-Ferdinand Céline
♣ Voyage au bout de la nuit.

Raymond Chandler
♣ Adéu, nena .

G.K. Chesterton
♦ Els relats del pare Brown.

David Cirici
♣ El setè àngel.

Antoni Clapés
♥ Arbre que s’allunyà.
♣ Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés
.
♠ Microgrames
.
♠ Clars, aquest matí, són els teus records
.
♣ Riu brogent I: Riu brogent.
♣ Riu brogent II: Heimat (suite helvètica).
♦ Riu brogent III: Allí on la llum.

Jordi Coca
♣ El diable i l’home just.
♥ En caure la tarda.
♦ Califòrnia.
♣ L’Emperador.

Jean Cocteau
♣ La dificultat de ser.

Richard Cohen
♣ Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes escritores.

J.M. Coetzee
♥ Escenes de la vida a províncies.
♣ La infantesa de Jesús.

Antoine Compagnon
♦ Quaranta nits amb Montaigne.

Joseph Conrad
♦ Amb la corda al coll.
♣ Memòria personal.

Barbara Constantine
♠ I a sobre… la Paulette.

Joan Coromines, Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera
♠ Epistolari.

Santi Cortés
♣ El compromís amb la cultura.

Mia Couto
♣ La confessió de la lleona.

Alfonso Cuatrecasas
♠ Amor y sexualidad en la antigua roma.

Llibert Cuatrecasas
♣ El pas per la vida al meu país.

Michael Cunningham
♠ Quan cau la nit.

Anna Dalmau i Anna Mora
♠ Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l'exili.

Roald Dahl
♣ Els millors relats de Roald Dahl.

Anna Maria Dalí
♠ Salvador Dalí vist per la seva germana.

Ramon d’Abadal
♣ Els primers comtes catalans.

DD. AA. (Diversos autors)
♥ 101 cuentos clásicos de la China.
♣ Contes russos II
♥ A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
♦ Crònica d’un país, 15 articles imprescindibles.
♠ Som una espècie violenta?.
♣ Poesia catalana avui 2000-2015.
♦ Tafanejar. Llibreries del món.
♥ Les baules que falten Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs.
♠ «The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983).

Maiol de Gràcia Clotet
♣ La Peixera.

Denise Desautels
♣ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (I) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (I).
♥ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (II) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (II).
♦ D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (i III) (D’où surgit parfois un bras d’horizon (et III).
♠ L'angle noir de la joie.

Marie Desplechin
♠ Retrat d’Olivia.

Alexandre Deulofeu
♣ Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili, Volum I.

Charles Dickens
♠ Els papers pòstums del Club Pickwick.
♠ David Copperfield.

D.L. Doctorow
♦ El cervell de l’Andrew

Fiódor Dostoievski
♥ Memòries de la casa morta.
♠ Les nits blanques.
♣ Crim i càstig.
♠ Apunts del subsòl.
♣ Una novel·la en nou cartes.
♥ Un cor dèbil.
♦ Un lladre honrat.
♠ Una noia dòcil.
♣ El somni d’un home ridícul.
♥ Una història desagradable.
♦ El doble.

Serguei Dovlàtov
♣ La filial.

Réjean Ducharne
L’engolida dels engolits
.

Alexandre Dumas fill
♣ La Dama de les camèlies.

Louise Dupré
♠ Plus haut que les flammes.
♥ L'album multicolore.
♦ L’àlbum multicolor.
♣ Théo à jamais.

Joan Duran i Ferrer
♠ Nua cendra.

Marguerite Duràs
♠ La tarda del Senyor Andesmas.
♥ El dolor.

Gerard Durell
♠ La meva família i altres animals.
♣ Ocells, bèsties i parents.

Friedrich Dürrenmatt
♠ La promesa.

Jean Echenoz
♣ 14.

Dave Eggers
♣ Un holograma per al rei.

T.S. Eliot
♠ Quatre quartets.

Najat El Hachmi
♣ La filla estrangera.

Jaume Escoda
♣ Els meus millors pròlegs.

Joan Esculies
♣ Joan Solé i Pla, Un separatista entre Macià i Companys.

Josep Espunyes
♣ Obra pòetica.

Fabián Estapé
♠ El joc del viure.

Laia Fàbregues
♣ La nena de nou dits.

Anne Fadiman
♠ Ex-libris. Confessions d'una lectora.

Hans Fallada
♥ Aquest cor que et pertany.
♠ L’home que volia arribar lluny.
♣ Llop entre llops.

John Fante
♥ A l’oest de Roma
♠ La germandat del raïm.

Remo Fasani
♠ Novenaris.

William Faulkner
♠ El soroll i la fúria.

Jörg Fauser
♠ Matèria primera.

Laura Fernández
♣ La señora Potter no es exactamente Santa Claus.

Bernat Ferrer
♠ Converses amb Oriol Junqueras.

Josep M. Ferrer-Arpí
♣ El primer estel del capvespre a Angkor.

Francis Scott Flitzgerald
♥ El Gran Gatsby.

Gustave Flaubert
♥ Madame Bovary.
♣ Trois contes.
♠ La tentation de Saint Antoine.

Marcello Fois
♥ Memòria del buit.

Josep Fontana
♠ La construcció de la identitat.

Richard Ford
♠ Canadà.

Joan Fuster
♣ Correspondència 14. La generació valenciana dels seixanta.

Shichirô Fukazawa
♠ Narayama.

Amity Gaige
♠ Les bones intencions.

Mireille Gansel
♣ Traduir com transhumar.

Yannick Garcia
♣ La nostra vida vertical.

Gabriel García Márquez
♠ Memoria de mis putas tristes.

Elizabeth Gaskell
♠ Cranford.

Gaziel
♥ Tot s’ha perdut.
♣ Meditacions en el desert (1946-1953).

André Gide
♠ Journal. Une anthologie (1889-1945).
♣ Les Faux-Monnayeurs.

Petr Ginz
♠ Diari de Praga (1941-1942).

Natalia Ginzburg
♠ Ha anat així.
♣ Tot el teatre I (1965-1967).

Jean Giono
♠ L'home que plantava arbres.

Johann Wolfgang Goethe
♠ Egmont.

Nikolai Gógol
♠ La nit de Nadal.

Witold Gombrowicz
♣ Curs de filosofia en sis hores i quart.

Graham Greene
♠ Un cas enllestit.

Vassili Grossman
♥ Repòs etern i altres narracions.

Joanna Gruda
♥ El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos.

Anna Gual
♣ Molsa.

Antoni Gual
♣ Locus.

Domènec Guansé
♣ Catalunya a l’exili.

Hakan Günday
♣ Daha!.

Helene Hanff
♥ 84, Charing Road.

Chad Harbach
♣ L’art de la defensa.

Thomas Hardy
♠ Lluny del brogit del món,

Jaroslav Hašek
♣ Les aventures del bon soldat Švejk

Jad Hatem
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Alfred Hayes
♣ Una cara coneguda.

Martin Heidegger
♥ Cuadernos negros (1931-1938).
♣ Cuadernos negros II (1938-1939).

Hallgrímur Helgason
♠ La dona a 1000°.

Ernst Hemingway
♣ París era una festa.

Hermann Hesse
♣ El llop estepari.

James Hilton
♠ Passi-ho bé, senyor Chips.

Joan Manuel Homar
♣ La lentitud de la mirada.

Bohumil Hrabal
♣ El meu gat Autíčko.
♠ Una soledad demasiado ruidosa.

Siri Hustvedt
♠ El món resplendent.

Yasushi Inoue
♣ L’escopeta de caça.

Josep Irla i Bosch
♠ Memòries d'un president a l'exili.

John Irving
♣ En una sola persona.

Kazuo Ishiguro
♣ El que resta del dia.

Philippe Jaccottet
♣ L’entretien des muses. Chroniques de poésie.
♠ Aires.
♥ L’ignorant Poemes 1952-1956.
♦ Quadern de verdor.

Jerome, de Jerome K.
♣ Tres homes en una barca (per no parlar del gos).

Àngel Jiménez
♣ En memòria de Felip Calvet i Costa (1920-1999).

Ba Jin
♠ Família.

Gabriel Josipovici
♥ Era broma.
♣ Era una broma.
♣ Infinit. Història d’un moment.
♠ Infinito. La historia de un momento.
♥ Moo Pak.
♦ Moo Pak.

James Joyce
♠ Cartes. Antologia.

Franz Kafka
♠ La carta al pare.
♥ Cartes a Milena.
♣ El castell.

Theodor Kallifatides
♠ Mares i fills.

Vassili Kandinski
♣ De l’espiritual en l’art.

Sayed Kashua
♣ Segona persona del singular.

Hiromi Kawakami
♠ Manazuru. Una història d’amor.

Yasunari Kawabata
♠ La casa de les belles adormides.

Yasunari Kawabata i Yukio Mishima
♠ Kawabata-Mishima, Correspondance.

Nikos Kazantzakis
♠ El crist de nou crucificat.

Claire Keegan
♣ Tres llums.

Stephen Kelman
♠ Els consells del colom.

Patrisse Khan-Cullors & asha bandele
♣ Cuando te llaman terrorista: Una memoria del Black Lives Matter.

Søren Kierkegaard
♠ La repetición.
♣ Temor y temblor.
♣ Migajas filosóficas.
♣ El concepto de la angustia.
♣ Prólogos.

Michael Köhlmeier
♠ Idil·li amb gos ofegant-se .

William Kotzwinkle
♣ El nedador del mar secret.

Daniela Krien
♠ Algun dia ens ho explicarem tot.

Bernardo Kucinski
♣ Les tres morts de K..

Alice Kuipers
♠ La vida a la porta de la nevera.

Milan Kundera
♠ El Teló.

Carmen Laforet
♠ Nada.

Madame Lafayette
♣ La Princesse de Clèves.

John Le Carré
♠ Una veritat delicada.
♣ Volar en cercles.

Pierre Lemaitre
♠ Ens veurem allà dalt.

Jonathan Lethem
♠ Pistola, amb música de fons.
♣ Els jardins de la dissidència.

Édouard Levé
♣ Autoretrat.
♥ Suïcidi.

Marina Lewycka
♠ La petita història dels tractors en ucraïnès.

Aina Li
♣ El noi del bus.

Rywka Lipszyc
♣ El diari de la Rywka.

Laia Llobera
♠ Certesa de la llum.
♣ Boscana.

Josep M. Llompart
♠ Poesia completa.

Roc Llop
♣ Contes negres vora el Danubi.

Llort
♣ La imperfecció de les bombolles.
♥ Si quan et donen per mort un dia tornes.
♦ Sota l’asfalt.

Hèctor López Bofill
♣ La trama contra Catalunya.

Carles López Rovira
♣ La Conquesta de Catalunya.

Jovi Lozano-Seser
♣ El traductor.

Amin Maalouf
♣ Els desorientats.

Maarouf, Mazen
♠ Acudits per a milicians.

Alice McDermontt
♣ Algú.

Helen Macdonald
♣ F de falcó.

Ian MacEwan
♥ La llei del menor.

Albert Manent
♣ La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956).

Thomas Mann
♣ La mort a Venècia.
♠ Els Buddenbrook. La decadència d’una família.

Frederic Manning
♠ La part que ens toca.

Katherine Mansfield
♣ Diaris.
♥ Felicitat i altres contes.
♦ La festa al jardí i altres contes
♠ Un niu de tórtores i altres contes.
♣ Una mica infantil i altres contes.
♥ En una pensió alemanya.

Maria-Mercè Marçal
♠ Sota el signe del drac. Proses crítiques (1985-1997).
♥ Contra la inèrcia. Textos polítics (1979-1980).

Eduard Márquez
♠ L’últim dia abans de demà.

Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli
♠ Barcelona / Roda de Ter.

Andreu Martín
♣ Les escopinades dels escarabats.

Laia Martinez i Lopez
♠ Afollada.

José Luis Martín Ramos
♣ La rereguarda en guerra.

Armand Matias Guiu
♠ Què penses després de fer-ho.

Somerset Maugham
♠ Una casa a Florència.

Joan-Carles Mèlich
♣ La prosa de la vida Fragments filosòfics II.
♠ Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta.

Herman Melville
♠ Bartleby, el escribiente.

Joachim Meyerhoff
♠ Que tot sigui com no ha estat mai.

Leonard Michaels
♠ Sylvia.

Amanda Mikhalopulu
♣ M’agradaria.

Joan F. Mira
♣ El tramvia groc.

Pau Miserachs
♣ Ni república, ni democràcia.

Patrick Modiano
♣ L’herba de les nits.

Bruno Monsaingeon
♠ «Mademoiselle» Conversaciones con Nadia Boulanger.

Assumpta Montellà
♠ El silenci dels telers.

Mercè Morales Montoya
♠ La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català.

Alberto Moravia
♠ Agostino.

Marc Moreno
♠ Contra l’aparador.

Greg Mortenson i David Oliver Relin
♠ Tres tasses de te.

Hamid Moshin
♠ Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent.

Jaume Munar
♠ Wunderwaffe.
♣ El futur. Poesia de la inexperiència.

Alice Munro
♠ Estimada vida.

Haruki Murakami
♠ El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.
♣ Homes sense dones.
♣ De què parlo quan parlo d’escriure.

Michela Murgia
♠ L’acabadora.

Anna Murià
♣ L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació.

Fiston Mwanza Mujila
♦ Tram 83.

Vladimir Nabokov
♠ Foc pàl·lid.

Ivette Nadal
♠ L’àngel i la infermesa del pensament.

Marta Nadal
♠ Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura.

Marie Ndiaye
♠ Trois femmes puissantes.

Irene Némirovsky
♠ El Ball.

Friedrich Nietzsche
♦ El naixement de la tragèdia.
♠ El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner.
♣ Nietzsche contra Wagner.

Joseph O’Connor
♠ Llum de guàrdia.

Kenzaburô Ôe
♦ La presa.

Joan Miquel Oliver
♠ El misteri de l’amor.

Narcís Oller
♣ Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries.

Marta Orriols
♣ Anatomia de les distàncies curtes.

Maksim Óssipov
♣ El crit de l’ocell domèstic.

Cynthia Ozick
♠ El Xal.

Miquel Pairolí
♠ Octubre.

Francesc Parcerisas
♠ Un estiu.

Sergi Pardos-Prado
♠ Xenofòbia a les urnes. Sobre com la xenofòbia es transforma en resultats electorals.

Marta Pasqual
♣ Joan Sales, la ploma contra el silenci.

Brian Patten
♠ El Gegant de la història

Manuel de Pedrolo
♣ Mecanoscrit del segon origen.
♦ Acte de violència.
♦ Les portes del passat.
♠ Les paraules dels botxins.
♣ Les finestres interiors.
♥ La nit horitzontal.
♠ Joc brut.
♣ L’inspector fa tard.
♥ Doble o res.

Liudmila Petruixévskaia
♥ Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre.

Lucia Pietrelli
♠ V.

Francesc Pi i Margall
♠ La qüestió de Catalunya.

Ramiro Pinilla
♠ La Tierra Convulsa.
♣ Los cuerpos desnudos.
♥ Las cenizas del hierro.

Roberto Piumini
♣ En Mattia i l’avi.

Josep Pla
♠ Cartes a Pere.
♣ Un amor de Josep Pla al Canadell.
♥ El carrer estret.
♦ El quadern gris.
♠ La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964).
♥ Fer-se totes les il·lusions possibles.

Josep Pla i Jaume Vicenç Vives
♠ L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960.

Josep Pla i Gaziel
♣ Estimat amic. Correspondència (1946-1964).

Xavier Pla
♠ Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària.

Andrei Platónov
♣ La rasa.

Plini el Jove
♥ Lletres, Vol. I.

Josep Poca Gaya
♣ Un capellà gens clerical, un polític poc polític.

Ponç Pons
♠ Ells ullastres de Manhattan.

Agustí Pons
♠ Pere Calders, veritat oculta.

Jaume C. Pons Alorda
♣ Cala foc als ossos.
♣ Era.

Oriol Ponsatí-Murlà
♣ Totes les estacions de França.

Carles Porta
♠ Fago.

Josep Pous i Pagés
♣ De la pau i del combat.

Paul Preston
♠ L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant la Guerra Civil i després.

Elizabeth Pruitt Stewart
♣ Cartes d’una pionera.

Marcel Proust
♦ Combray.
♥ Un amor d’en Swan.
♣ A l’ombra de les noies en flor I.
♣ A l’ombra de les noies en flor II.
♣ A l’ombra de les noies en flor.
♠ El cantó de Guermantes I.
♣ El cantó de Guermantes II.
♥ Sodoma i Gomorra I.
♦ Sodoma i Gomorra II.
♣ La presonera I.
♠ La presonera II.
♣ Albertine desapareguda I.
♥ Albertine desapareguda II.
♦ El temps retrobat I.

Pep Puig
♣ La vida sense Sara Amat.

Ponç Puigdevall
♣ Il·lusions elementals.

Eduard Puigventós
♣ Ramon Mercader. L’home del piolet.

Adrià Pujol
♣ Alteracions.

Matthew Quick
♠ La bona sort d’ara mateix.

Raymond Radiguet
♠ El diable al cos.

Pilar Rahola
♠ La màscara del rei Artur.

Ramon Ramon
♠ No sé què mor. Dietari 2017-2019.

Carles Rebassa
♠ Eren ells.
♣ Sons bruts.

August Rafanell
♣ Notícies d’abans d’ahir.

Llucia Ramis
♣ Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.

Francesc Raventós
♣ Un futur incert.

Jules Renard
♦ Els burgesos són sempre els altres.

James Rhodes
♠ Instrumental. Memorias de medicina y locura.

Rainer Maria Rilke
♣ Els quaderns de Malte.
♠ Cartes a un poeta jove.

Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé
♣ Rainer & Lou, Cartes seleccionades (1897-1926).
♥ Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II.

Rainer Maria Rilke, Boris Pasternak i Marina Tsvétaïeva
♣ Correspondance a trois.

Rius i Sant Xavier
♣ Xenofòbia a Catalunya.

Alain Robbe-Grillet
♣ La jalousie.

Marilynne Robinson
♣ Gilead.

Maria Mercè Roca
♠ Els dies difícils.

Gianni Rodari
♠ El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida.

Mercè Rodoreda
♠ Cartes a l’Anna Murià 1939-1956.
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Mirall trencat.

Montserrat Roig
♣ El temps de les cireres.

Xavier Roig
♠ Ni som ni serem.

Pierre de Ronsard
♠ Poesía.

Joseph Roth
♣ La cripta dels caputxins.

Joseph Roth i  Stefan Zweig
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).

Antoni Rovira i Virgili
♠ Cartes de l’exili.
♣ Els darrers dies de la Catalunya Republicana.

Bernat Ruiz Domènech
♠ Desencadenats.

Karen Russell
♠ Terra de caimans.

Víctor Sabaté
♣ El Jove Nathaniel Hathorne.

Antoine de Saint-Exupéry
♠ Écrits de guerre 1939-1944.

Josep M. Sala-Valldaura
♣ Cartes d’un poeta gran: llibre (de) bord.

Joan Sales
♥ Cartes Completes (1960-1983).
♣ Viatge d’un moribund.
♦ Cartes a Màrius Torres.
♥ Incerta glòria.
♣ El vent de la nit.

Maite Salord
♣ L’alè de les cendres.

James Salter
♥ Això és tot.
♣ L’última nit.
♥ Anys llum.
♦ L’art de la ficció.

Ricard Salvat
♠ Diaris (1962-1968).
♣ Diaris (1969-1972).

Josep Santesmases i Ollé
♣ Quarts i hores I. Societat i política.

Eduard Sanahuja Yll
♣ Teories del no.

George Sand
♠ Histoire de ma vie.

Carles M. Sanuy
♣ La condició lítia.
♣ 
L’ordre de les coses.

Goliarda Sapienza
♠ L’art de viure.

Jean-Paul Sartre
♠ Qu’est-ce que la littérature ?.

George Saunders
♥ Deu de desembre.
♦ Pastoràlia.

Narcís Sayrach
♣ Sant Jordi a Barcelona.

Eric-Emmanuel Schmitt
♠ Concerto à la mémoire d’un ange.

Arthur Schopenhauer
♣ Correspondencia escogida (1799-1860).

Leonardo Sciascia
♠ Negro sobre negro.

Moacyr Scliar
♥ Els lleopards de Kafka.

W.G Sebald
♠ Els anells de Saturn.

Laurent Seksik
♣ El cas d’Eduard Einstein.

Sèneca
♦¿És breu, la vida?.

Michele Serra
♦ Els escarxofats.

Francesc Serés
♣ La pell de la frontera.

Lluís Serrahima
♣ Què volen aquesta gent?.

Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo
♣ Crítica literària i debat religiós.

Frank MacShane
♣ La vida de Raymond Chandler.

Lionel Shriver
♣ Germà gran.

Guillem Simó
♣ En aquesta part del món. Dietaris 1974-2004

Isabel-Clara Simó
♠ El meu germà Pol.

May Sinclair
♠ On el foc no s’apaga.

Ali Smith
♠ Tardor.

Hjalmar Söderberg
♠ El doctor Glas.

Ferran Soldevilla
♣ Hores angleses.

Ferran Soldevila i Rosa Leveroni
♠ Cartes d'amor i d'exili.

Joaquim Soler
♣ París-Bis.

Aleksandr Soljenitsin
♣ Pavelló de cancerosos.
♠ Vergonya.

Edwared St. Aubyn
♣ No tinc paraules.

Peter Stamm
♠ Marcia de Vermont. Conte d’hivern.

Nichita Stănescu
♣ Ànima gramatical, Antologia poètica 1960-1984.

John Steinbeck
♠ El poni roig.
♥ Viatges amb el Charley.

Stendhal
♠ Chroniques italiennes.

Elizabeth Strout
♥ Els germans Burgess.
♣ Em dic Lucy Barton.

William Styron
♠ Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut.
♠ La foscor visible, Crònica d’una follia1.

Víctor Sunyol
♠ Des de quin on?, Antologia 1976-2017.

Àlex Susanna
♠ Filtracions.
♣ Dits tacats Antologia 1978-2018.

Wisława Szymborska
♠ Instant.

Haley Tanner
♠ Vaclav i Lena.

Josep Tarradellas i Rafael Tasis
♣ Estrictament confidencial,.

Rafael Tasis
♣ Diari íntim. Escrits autobiogràfics.

Gonçalo M. Tavares
♠ Un viatge a l’Índia.
♣ Breus notes sobre literatura-Bloom.

Josep-Maria Terricabras
♠ Què ens expliquen? Com interpretar la informació.
♣ Raons i tòpics, catalanisme i anticatalanisme.

Peter Terrin
♠ El vigilant.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♥ Somnis en temps de guerra.

Henry David Thoreau
♣ Caminar.

James Thurber
♥ Els 13 rellotges.

Ngũgĩ wa Thiong’o
♣ Somnis en temps de guerra.

Lluís Todó
♣ L’últim mono.

Ramon Tolosa
♣ Les coses invisibles.

Lev Tolstoi
♥ Confessió.
♣ La mañana de un terrateniente.
♥ Faut-il beaucoup de terre à un homme ?.
♦ La sonate a Kreutzer.
♠ Le Père Serge.
♣ Maître et serviteur.
♥ Hadji-Mourat.

Gonzalo Torné
♠ Les parelles dels altres.

Quim Torra
♣ Honorables. Cartes a la pàtria perduda.

Màrius Torres i Mercè Figueras
♣ Cartes a Mahalta.

Joan Tort i Rosa Català
♣ Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa.

Francesc Trabal
♠ Vals.
♣ Temperatura.

Enzo Traverso
♠ Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història.

Ilija Trojanow
♠ DesGlaç.

Marina Tsvietáieva
♣ Diarios de la Revolución de 1917.

Magdalena Tulli
♠ El defecte.

Ivan Turguénev
♠ El primer amor.
♥ El primer amor.
♦ Dos amics.

Mark Twain
♠ Cartes des de la terra.

Anton Txékhov
♣ El pavelló núm. 5.
♥ 24 contes.

Enric Valor
♠ La idea de l’emigrant.
♣ L’ambició de l’Aleix.

Valéry, Paul
♠ Tal qual.

Rafael Vallbona
♣ El tant per cent.

Jan van Mersbergen
♥ A l’altra banda de la nit.

Antònia Vicens
♥ Lovely.
♠ Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Jaume Vicens Vives
♣ Espanya contemporània (1814-1953).

Miquel Àngel Vidal
♣ Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor.

Antoni Vidal Ferrando
♣ El batec de les pedres.
♠ Amors i laberints.
♥ Les llunes i els calàpets.
♦ La mà del jardiner.
♣ L’illa dels dòlmens.
♦ La ciutat de ningú.
♥ Aigües desprotegides.
♠ Quan el cel embogeix.
♣ Si entra boira no tendré on anar.

Guillem Viladot
♠ La Cendra.

Vicenç Villatoro
♠ Llibre d’actes (1998-1999).
♣ Un home que se’n va.

Silvana Vogt
♣ La mecànica de l’aigua.

Voltaire
♥ Càndid.

Elizabeth von Arnim
♣ Un abril prodigiós.

Ödön von Horváth
♣ Joventut sense Déu.

Ferdinand von Schirach
♠ Crims.
♣ Culpa.

Kurt Vonnegut
♦ Bressol de gat.
♠ Mare nit.

Edmund de Waal
♣ La llebre amb ulls d’ambre.

David Foster Wallace
♦ L’aigua és això.

Edith Wharton
♣ Madame de Treymes.

Evelyn Waugh
♠ L'ésser estimat.

Nathanel West
♠ La vida somni de Balso Snell.

Oscar Wilde
♠ La decadència de la mentida.

Mauricio Wiesenthal
♣ El derecho a disentir.

Jeanette Winterson
♣ Per què ser feliç quan podries ser normal?.

Thomas Wolfe
♣ El nen perdut.

Virginia Woolf
♠ Les Ones.
♣ Una cambra pròpia.
♥ Un esbós del passat.

Banana Yoshimoto
♠ Records d’un carreró sense sortida.

Ievgueni Zamiatin
♦ Nosaltres.

Eugeni Xammar
♠ Cartes d’un polemista (1907-1973).

Marie-Claire Zimmerman
♣ Amb tinta blanca. La poesia de Josep M. Sala-Valldaura.

Stefan Zweig
♠ Moments estel·lars de la humanitat.
♦ L’embriaguesa de la metamorfosi.
♠ Petita crònica. Quatre narracions.
♠ Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938).
♠ Trois poètes de leur vie.
♠ Clarissa.
♥ Por.
♦ Correspondencia (1912-1942) Stefan Zweig / Friederike Zweig.
♠ Magalhães L’home i la seva gesta.
♣ Encuentro con libros.
♥ Dietaris.

Copyright © 2022 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook News WordPress theme

Go to mobile version