Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el pecat original dels nostres (teòrics) representants polítics. En comptes de pecat, en podríem dir errada o, més exactament, renuncia, submissió, agenollament. Original perquè, després, ha anat venint tots els altres,…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres representants polítics, les raons que ens impedeixen de seguir donant-los el suport incondicional i acrític que ens exigeixen, res millor que fer una mirada enrere i recordar quan es va…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que pensa. Un pensador (a qui només quatre gats tenen interès en escoltar) que escriu. Va ésser per això que, ja fa uns anys, vaig deixar de fer públiques les meves…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I)” »
(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i Virgili, A Contravent, 2014. Introducció que, per raons que seria massa llarg d’explicar —i que no em són en absolut imputables—, finalment no encapçala l’obra.) En aquests temps de canvis,…
Llegeix-ne més “Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana” »
Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis. Amb La rereguarda en guerra, (L’Avenç, Barcelona, 2012)…
Llegeix-ne més “La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos” »
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap on ha d’avançar però els polítics que —almenys teòricament— ens representen fan l’orni, miren cap a l’altra banda i es preocupen només d’ells mateixos, de mantenir la poltrona o d’obtenir-la de nou, res no pot…
Llegeix-ne més “Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla” »
Les lleis de la física tradicional, d’arrel newtoniana, asseguraven que dues situacions iguals han de dur aparellades reaccions idèntiques. Els entesos consideren que aquesta idea començà a canviar amb els descobriments de Planck i el Principi d’incertesa de Heisenberg, que suposaren capgirar del tot els conceptes físics que fins llavors s’havien donat com a eterns…
Llegeix-ne més “Coherència popular” »
Els malèvols i voraços nacionalistes catalans i bascos no tenim altre objectiu en la nostra pobra i pagesívola existència que destruir la unitat del Regne d’Espanya. A banda de tenir l’eterna i infausta mania de no voler deixar costat les nostres llengües perifèriques, de caràcter local –tan allunyades de la sublimitat de les llengües comunes i universals…! – no fem res més que pensar, nit i dia, en com ho podrem fer per desvertebrar l’Estat espanyol. No cerquem ni hem cercat mai cap altra fita: posar setge i destruir la Gran Nació espanyola, que tan comprensiva, integradora i acollidora s’ha mostrat sempre!
El PSc ja té, de nou, ministres al govern espanyol. Així que els catalans hem de saltar d’alegria. Hem de entonat l’hosanna i donar-ne mercès al cel. Provincians i curts de mires com som, cal que reconeixem que dos dels nostres compatriotes han assolit el cimal més alt que pugui pretendre cap ciutadà del nostre…
Llegeix-ne més “Visca la república!” »
