No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que
(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i
Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap on ha d’avançar però els
Les lleis de la física tradicional, d’arrel newtoniana, asseguraven que dues situacions iguals han de dur aparellades reaccions idèntiques. Els entesos consideren que aquesta idea
Els malèvols i voraços nacionalistes catalans i bascos no tenim altre objectiu en la nostra pobra i pagesívola existència que destruir la unitat del Regne d’Espanya. A banda de tenir l’eterna i infausta mania de no voler deixar costat les nostres llengües perifèriques, de caràcter local –tan allunyades de la sublimitat de les llengües comunes i universals…! – no fem res més que pensar, nit i dia, en com ho podrem fer per desvertebrar l’Estat espanyol. No cerquem ni hem cercat mai cap altra fita: posar setge i destruir la Gran Nació espanyola, que tan comprensiva, integradora i acollidora s’ha mostrat sempre!
El PSc ja té, de nou, ministres al govern espanyol. Així que els catalans hem de saltar d’alegria. Hem de entonat l’hosanna i donar-ne mercès