Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
París era una festa, Ernest Hemingway Tots els camins (de l’art) passen per París Si hi ha qui encara creu que Ernest Hemingway era ben poc més que l’autor d’El vell i la mar i un més o menys afortunat guanyador de la loteria anual del Premi Nobel de literatura —que en general té molt…
Llegeix-ne més “París era una festa, Ernest Hemingway” »
Els millors relats de Roald Dahl Inesperada quotidianitat Segurament per causa de la incapacitat d’acceptar la validesa artística en més d’una disciplina, que defineix cada vegada més el nostre món, i probablement també per la tendència a la infantilització de la societat actual, des de fa un temps Roald Dahl és conegut sobretot com a…
Llegeix-ne més “Els millors relats de Roald Dahl” »
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus…
Llegeix-ne més “Els meus 15 del 15” »
Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no…
Llegeix-ne més “La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi” »
Triar sempre suposa trair. I més encara quan resulta materialment impossible llegir tots els llibres que es publiquen a Catalunya en un any. Ni tots els col·laboradors del Núvol plegats no ho aconseguiríem, si ens dediquéssim només a la literatura. És per això que qualsevol tria ha d’ésser, per força, limitada; i, en conseqüència, no…
Llegeix-ne més “Els llibres del 2014, una tria (personal)” »
* La vida camina de puntetes sobre un camp de mines. (© Siri Hustvedt, El món resplendent, Editorial Anagrama 2014, pàg. 19) * El que diem no ens converteix en el que som. Més sovint és el que queda per dir. (© Siri Hustvedt, El món resplendent, Editorial Anagrama 2014, pàg. 58) * El ramat és…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’El món resplendent, Siri Hustvedt” »
Jo sóc la màscara En general, parlar de llibres escrits per dones i llibres escrits per homes és tan absurd com ho podria ésser parlar de llibres escrits a Berga i llibres escrits a Manresa: per bé que poden posseir alguns punts distintius, no tenen per se prou entitat com per a diferenciar-los de manera…
Llegeix-ne més “El món resplendent, Siri Hustvedt” »
El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse savait, si [la] vieillesse pouvait”) per tenir clar que donar consells als joves acostuma a ésser tan infructuós com llançar pedres en un pou i esperar que surin —o com pretendre que l’estat espanyol sigui veritablement democràtic. Per…
Llegeix-ne més “L’aigua és això, David Foster Walace” »
Moo Pak, Gabriel Josipovici El món editorial no pot deixar d’ésser més sorprenent (i incomprensible): mentre a les llistes d’èxits triomfen llibres d’una qualitat literària més que discretes, promogudes per campanyes publicitàries tan excessives com narcisistes —entre elles, una de cum laude, que assegura: “Sí, aquest és el llibre de què parla tothom”— obres de…
Llegeix-ne més “Moo Pak, de Gabriel Josipovici” »
