Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó, Denise Desautels L’art de la poesia / la poesia de l’art Com és natural, la meva primera intenció, en llegir D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (D’où surgit parfois un bras d’horizon), de Denise Desautels, LaBreu Edicions, 2022, traduït per Antoni Clapés, era fer-ne una anàlisi simple….
El Gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald Més enllà de la festa Segurament, la millor forma d’acostar-se a un clàssic —tant si és (molt) antic com si és (més o menys) modern, com si és (més o menys) contemporani és oblidar-se que ho és, és perdre-li el respecte. Perdre el respecte (quasi) reverencial que acostumen a…
Llegeix-ne més “El Gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald, LaBreu Edicions, 2021” »
Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més aviat— és que provar de parlar amb una mica de criteri d’una obra com Clars, aquest matí, són els teus records, d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020, és poc més que…
Llegeix-ne més “Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020” »
El Dolor, Marguerite Duras La sang, amb lletra, surt És prou coneguda la frase que afirma que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Una víctima, a més que no acostuma a ésser rehabilitada, ja que la història l’escriuen els vencedors. És per això que resulta molt difícil llegir relats que ens ofereixin una…
Llegeix-ne més “El Dolor, Marguerite Duras” »
Era, Jaume C. Pons Alorda El meu temps acaba (de començar) He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa repetir-ho ara, que quan es tracta de poesia les anàlisis literàries esdevenen més aviat visions; visions perquè tot i que qualsevol art i anàlisi siguin incompatibles —com es pot valorar amb el cap el que…
Llegeix-ne més “Era, Jaume C. Pons Alorda” »
Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi que no existeix una única resposta, entre altres raons, perquè els grans poemaris poden ésser —han d’ésser, en realitat— molt diferents, però possiblement ha de complir dues condicions: la primera,…
Llegeix-ne més “Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés” »
Un altre Sant Jordi és possible Si creus que els llibres s’escriuen amb el cor, que són el producte ineludible d’una necessitat espiritual o interior, si creus que sense els editors que estimen i tenen cura dels llibres (i dels autors) que publiquen, que sense llibreries de guàrdia (que, com les farmàcies, t’aconsellen el que…
Llegeix-ne més “Tria Sant Jordi 2017” »
Hi ha llibres que, atrafegats com anem al llarg de l’any —més aviat, del curs: a efectes pràctics als anys, en realitat comencen al setembre, no al gener— els anem deixant a la lleixes per llegir-los a l’estiu. En arribar les vacances, com que la primera, ineludible, necessitat és la de descansar, sovint els posposem,…
Llegeix-ne més “Recomanacions literàries per aquest estiu” »
Afollada, Laia Martinez i Lopez Infecundable desig Afollada, el títol del darrer llibre de poemes de Laia Martinez i Lopez, publicat per Labreu Edicions aquest febrer, pot provocar, per ell mateix, tant adhesions indefallents com rebuigs viscerals. Tanmateix, en la majoria dels casos, aquests prejudicis es deuran a la desconeixença del significat del mot, que…
Llegeix-ne més “Afollada, Laia Martinez i Lopez” »
Un altre Sant Jordi és possible (i imprescindible) Fa no pas gaire, Ricard Ruiz Garzón es demanava a El Periódico si “un altre Sant Jordi és possible”, i oferia les seves alternatives al Sant Jordi dels darrers temps, on, per desgràcia, sembla que compta més el qui que no pas el què: si el llibre…
Llegeix-ne més “Tria per Sant Jordi” »
