Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Madame de Treymes, Edith Wharton En el pot petit… Una de les frases més habituals que podem sentir sovint tots els que ens dediquem, d’una manera o altra, al món del llibre és: «A mi llegir m’agrada molt, el problema és que no tinc temps per fer-ho…». normalment, qui ens ho diu mostra una coherència…
Llegeix-ne més “Madame de Treymes, Edith Wharton, Viena Edicions, Barcelona, 2022” »
Una historia desagradable, Fiódor Dostoievski El gran renovador Llegir Fiódor Dostoievski és un d’aquells plaers de primera magnitud que convindria que practiquéssim tan sovint com ens fos possible. O el que és el mateix, que no ens fes cap mena de falta que se celebrés el seu bicentenari per fer-ho. Que ho convertíssim en una…
Llegeix-ne més “Una historia desagradable, Fiódor Dostoievski, Nórdicalibros, 2021” »
La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis d’una vàlua…
Llegeix-ne més “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm D’un Nadal a un altre Que Quaderns Crema té el bon costum de publicar bons llibres és tan evident que potser no caldria ni esmentar-ho. Em temo, tanmateix que sí, que sí que cal, ja que no són pas tantes les editorials que porten anys en l’ofici i…
Llegeix-ne més “Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm, Quaderns Crema, 2020” »
Bartleby, el escribiente, Herman Melville Obrint camins En record d’Enrique de Hériz Hi ha llibres que sembla que no calgui presentar-los, que tothom coneix. Si parlem de Herman Melville, el primer que ens ve al cap és Moby Dick. Una obra que la majoria de la gent està convençuda d’haver llegit però que el més…
Llegeix-ne més “Bartleby, el escribiente, Herman Melville” »
A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i…
Llegeix-ne més “La nostra vida vertical, Yannick Garcia” »
No crec cometre cap gosadia si afirmo que el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero és un dels més coherents amb la seva trajectòria i dels menys sospitosos d’acceptar influències externes; o el que és el mateix, dels que aposten, de veritat, per la qualitat literària de les obres presentades i no pas pels…
Llegeix-ne més “Totes les estacions de França, Oriol Ponsatí-Murlà” »
