Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
No crec cometre cap gosadia si afirmo que el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero és un dels més coherents amb la seva trajectòria i dels menys sospitosos d’acceptar influències externes; o el que és el mateix, dels que aposten, de veritat, per la qualitat literària de les obres presentades i no pas pels…
Llegeix més “Totes les estacions de França, Oriol Ponsatí-Murlà” »
Cal advertir-ho d’entrada, a fi d’evitar mals entesos, el primer que provoca Deu de desembre, (Tenth Of December), el nou llibre de relats de George Saunders, Edicions de 1984, 2013, és una indefinible sensació d’estranyesa, quan no d’incomoditat. La impressió, que anirà augmentant a mesura que anem avançant, que allò que estem trepitjant és, des…
En un món literari tan sotmès a les modes —quan no a la imitació automàtica— sempre és bo que aparegui un llibre que no tingui intenció de seguir-les; i, encara menys, de rebaixar-se per fer-ho. Els amants del gènere negre que comencin a estar un xic empatxats de la indeturable invasió dels detectius escandinaus (sobretot,…
El mestre Georges Simenon —al qual se li dedica una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, coincidint amb BCN Negra— referint-se als creadors de novel·les policíaques, afirma: “Som una mica com esponges que aspirem la vida sense saber-ho i la tornem de seguida, transformada, sense conèixer el treball d’alquímia que s’ha produït en nosaltres”. No…
Llegeix més “Les escopinades dels escarabats, Andreu Martín” »
L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de la seva primera novel·la, La broma, que obtingué un gran èxit precisament perquè tenia ben poc d’humorístic i molt de critica d’una situació d’asfíxia social i existencial: quan una broma…
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que la intensitat del lligam, sobretot emocional, amb allò que s’explica no permet que la llibertat de l’artista s’envoli tant com seria desitjable. Alguns autors es troben tan a prop de…
En aquests dies nostres en que alguns que tenen interès en que res canviï asseguren que el moviment social sobiranista que vivim a Catalunya és un estat d’excitació emocional excepcional sense cap mena de base lògica, res millor que fer l’esforç de mirar un xic enrere i comprovar que els infructuosos intents dels catalans per…
Davant d’un llibre amb aquest títol —Confessió (Исповедь), Lev Tolstoi, Angle Editorial, 2013, amb traducció de Miquel Cabal— el primer en què pensem és en Les confessions de Jean-Jacques Rosseau, on el filòsof francès despullà la seva vida com mai no s’havia fet abans: “Vull mostrar als meus semblants un home en tota la veritat…
(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és un gènere difícil de definir, i més encara de categoritzar. Amb major raó quan pretenen reflectir la vida dels que s’ha conegut i tractat. Quan esdevenen el retrat biogràfic d’aquelles…
Llegeix més “Seductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet” »
Quan una editorial decideix apostar per la novel·la d’un autor novell, i més encara quan no es tracta d’un jove que comença, sinó d’un autor d’una certa edat, no podem més que felicitar-la, tant pel seu coratge com per la voluntat de renovació que això suposa. Una renovació absolutament benvinguda en un món tan endogàmic…