Etiqueta: novel·la catalana
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles…
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un…
Novel·les (II), Francesc Trabal
Novel·les (II), Francesc Trabal Mar enllà, amb el vent a les veles Que som —amb República o no, amb presos…
L'illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat,…
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus…
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són…
París-Bis, Joaquim Soler
Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix…
En caure la tarda, Jordi Coca
Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem…
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària…
Els dies difícils, Maria Mercè Roca
Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó…
Comentaris recents