Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!» que, quan aquesta màxima no es compleix, ens sorprenem; ens costa (força) de creure-ho. Segurament, perquè, en la immensa majoria dels casos, les segones —i posteriors parts— no són més…
Llegeix-ne més “Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell, Editorial Empúries, 2021” »
L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme Només puc (i vull) ésser qui sóc De vegades, poques, per desgràcia —i més en aquests temps líquids, on el consum s’ha convertit en la raó d’ésser i la majoria de les editorials semblen estar més pendents de les llistes de vendes que de bastir un catàleg que representi els…
Llegeix-ne més “L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme” »
Gilead, Marilynne Robinson Amb el ministeri a la sang Que Marilynne Robinson sap escriure novel·les no ho descobrirem pas ara. Tampoc no descobrirem que (a l’igual que succeeix amb els seus assaigs) no deixen ningú indiferent; que no són en absolut els best sellers a l’ús —que tenen tan a veure amb la literatura com…
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició…
Llegeix-ne més “L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando” »
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta…
Llegeix-ne més “La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando” »
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se…
Llegeix-ne més “Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando” »
Faula contemporània Després d’haver recobrat un llibre icònic dels anys 50 del segle passat com La noria, de Luis Romero, i de completar-la amb el retrat de la Barcelona actual que van fer 12 autors, Comanegra ha tingut la bona pensada de recuperar, amb pròleg de Francesco Ardolino, la novel·la L’Emperador, de Jordi Coca, que…
Una porta oberta Les vacances d’estiu són, sens dubte, un bon moment per dedicar el temps a allò que més ens apassiona; a allò que fem durant la resta de l’any però no amb la dedicació i la tranquil·litat que desitjaríem i mereixeria. Per exemple, per llegir alguns d’aquells libres que, per una raó o…
La vida no és somni L’arribada de les edicions catalanes de Natalia Ginzburg, impulsades per l’èxit de Les petites virtuts, ha estat una oportunitat magnífica per descobrir una autora gairebé desconeguda a la nostra terra, que no tan sols sabia molt bé què volia dir i com ho volia dir, sinó que entenia la literatura…
L’Àfrica (negra) també existeix Quan parlem de la literatura —i, encara més, del cànon literari— tenim el mal costum de centrar-nos en el món occidental i deixar de banda el que s’escriu a d’altres zones, com poden ésser l’Àsia i l’Àfrica. Sobretot, al continent africà que és, també culturalment, el continent oblidat, el continent on…
Llegeix-ne més “L'enigma de l'ocell blau, Nii Ayikwei Parkes” »
