Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Per més que se’m pugui acusar de reiteratiu, no em cansaré de repetir que una de les majors benediccions que s’han produït en els darrers temps en el món de les lletres catalanes és l’aparició de tot un seguit d’editorials petites que aposten de manera decidida i coratjosa per la literatura de qualitat. Que s’atreveixen…
Un dels personatges de l’esplèndid A la banda de Canaan, de Sebastian Barry, intenta excusar el mal que va fer anys enrere indicant que “quan ets jove no saps res, o pitjor, menys que res”. Per un altre costat, el protagonista de la no menys fantàstica En una sola persona, de John Irving, comenta que…
Resulta verament agraït trobar-se amb un nou autor o autora que no només sap què vol explicar sinó que també sap com vol explicar-ho. Amb major raó, encara, quan, en escriure la seva primera novel·la, no ha pretès mostrar al món la seva suposada genialitat, enlluernant tothom amb un llibre com no s’ha vist mai…
Llegeix més “Algun dia ens ho explicarem tot, Daniela Krien” »
No cal posseir grans coneixements acadèmics o literaris per afirmar que la novel·la és un gènere en constant evolució. Un gènere pràcticament indefinible, una mena de calaix de sastre que ho admet gairebé tot. Un gènere que el segle XX dinamità i que el XXI està tornant, a poc a poc, al seu punt de…
Llegeix més “Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, Mohsin Hamid” »
Segurament els seguidors de l’incombustible Paul Auster, sovint acusats d’ésser massa benvolents amb les contínues i gairebé inversemblants coincidències atzaroses que poblen les seves obres, somriuran amb satisfacció i alleujament en constatar com la fada de la casualitat ha determinat que s’hagin publicat de manera quasi simultània al nostre país dues grans novel·les protagonitzades per…
Màrqueting a banda, en general no resulta gens fàcil saber per quina raó una obra obté un gran èxit de públic; per quina raó esdevé un best seller —la qual cosa no implica, per força, que sigui un best reader, per descomptat. Sovint, els motius són més sociològics —fins i tot psicològics (o patològics), com…
A mesura que avançava el segle XX —més o menys a partir del moment en què Marcel Duchamp va subvertir la Comuna de París convertint-la en un lavabo— l’experimentació artística anà esdevenint més i més una caricatura esperpèntica d’ella mateixa: en comptes d’innovar, d’explorar nous camins, com havien fet Picasso o Joyce, semblava que la…
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font…
Llegeix més “A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen” »
Convé no oblidar mai que el propòsit franquista —renovat impunement per alguns dels seus hereus ideològics— d’esborrar del mapa del món l’especifitat catalana tan sols s’evità mercès a la voluntat de la societat del nostre país de mantenir-se fidel a les nostres arrels i als nostres fonaments nacionals. Només així aconseguí Catalunya superar la travessa…
Per a un llibre del gènere fantàstic, podríem imaginar una presentació més encoratjadora i atraient que donar a conèixer la seva gènesi quasi miraculosa? Que explicar, com ho fa la seva editora en la seva nota de colenda, que “La novel·la que acabes de llegir és un d’aquells originals que ens arriben per email i…
Llegeix més “El Jove Nathaniel Hathorne, de Víctor Sabaté” »