Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Tot i que ja era prou habitual, des que Patxi López, l’actual lehendakari convocà per al proper 21 d’octubre les eleccions a Euskadi resulta impossible escoltar o veure cap debat en una ràdio o televisió espanyoles sobre aquesta contesa electoral sense que algun dels seus participants es refereixi a Bildu com als “proetarres”. Sense que…
El Govern presidit per Artur Mas l’encerta de ple novament en fer una crida ciutadana a aprofitar l’Onze de Setembre per a reclamar el Pacte Fiscal. Artur Mas no pot tenir més raó: el millor que pot fer “la societat catalana” és centrar tots els seus esforços reivindicatius en dur a terme “pronunciaments explícits a…
A les catalanes i els catalans, quan no estem adormits sota la figuera, mirant-nos el melic amb una atenció obsessiva que mereixeria una millor causa —junt amb els peatges, una de les característiques més definitòries del nostre fet diferencial— ens agrada, o més aviat ens convé, donar sempre la culpa als altres: als de Madrid, si és…
Des de fa una setmana un Maragall —que no és pas poeta— acapara una bona part de les notícies i opinions dels diaris convencionals i digitals. No és, per descomptat, cap novetat, si destaquen per alguna característica els Maragall polítics és precisament per la seva permanent voluntat de no passar mai desapercebuts. Primer fou en…
Sovint s’ha repetit que els polítics viuen al seu món —aïllats a la seva torre d’ivori, prevalent-se de les seves més que generoses dietes—, fent-se només ells amb ells, sense cap mena de contacte amb la realitat quotidiana que viuen aquells que els han escollit. Com si es tractés d’actors i actrius damunt d’un escenari,…
Per fi el nostre Govern ha tingut una idea sensata per a acabar amb la crisi aplicant una retallada que no perjudiqui els innocents: ha eliminat el berenar que rebien cada dia tots els presos de casa nostra. Alguna obscura i desaprofitada eminència de Convergència —o ha estat d’Unió?— ha recordat tot d’una aquells gloriosos…
Un dels més grans intel·lectuals dels darrers cinquanta anys, el peruà-espanyol Mario Vargas Llosa declarà, des del cimal de la seva doble nacionalitat, que el gran càncer de les societats avançades era el nacionalisme. Ell, ferm defensor del cosmopolitisme i de la universalitat, afirmà que la Catalunya que ell havia conegut en temps de la…
Els catalans i catalanes no ens deixarem mai de sorprendre pel grau excels d’estimació que ens tenen els espanyols cultes: no hi ha una sola setmana en que almenys un articulista del país del costat faci una lloança encesa de la nostra bella llengua. Ens acullen, en entenen i, sobretot, ens tracten tan bé, què…
Llegeix més “La trista història de la (in)cultura espanyola” »
Alguns, des que tenim ús de raó —confio que se’ns permeti la immodèstia de creure que, en un moment o altre, en puguem tenir—, hem tingut clar que, per més que els nostres documents d’identitat així ho indiquessin, d’espanyols no n’érem pas —ni n’érem ni en podríem ésser mai. I no tant per motius sentimentals…
Hi havia una vegada, una vegada hi havia, un estat —o més aviat, un Reino— tant i tant fabulós que era l’enveja de tots els regnes del món, i fins i tot de l’Univers sencer. Tan magnífic i excels que no dubtà en participar en una “guerra preventiva” al costat de les grans potències mundials…