Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Ja fa força temps que vam deixar de creure en l’oasi català —tant el cas Palau de la Música com l’operació Pretoria de Santa Coloma de Gramanet acabaren d’enfangar-lo— però confiàvem que els polítics catalans tenien un cert concepte de la dignitat i la coherència, fins i tot en campanya electoral. Per desgràcia, la reacció…
Per a qualsevol persona amb quatre dits de front que no es deixi obnubilar pel partidisme sembla obvi que hi havia raons de sobra per a convocar la vaga d’ahir: la major part dels drets laborals que s’havien anat aconseguint al llarg dels darrers cinquanta anys han estat dinamitats per les draconianes receptes que la…
El gran problema del manifest signats pels 300 (teòrics) intel·lectuals espanyols i publicat el darrer diumenge a El País no és pas el que hi diuen —tot i que fa la impressió, de nou, que l’hagi redactat el desorientat assessor de la campanya d’en Pere Navarro— sinó com ho diuen: talment com si tots els…
Llegeix més “Manifiesto federalista dels intel·lectuals espanyols” »
El PSC, plenament conscient que la seva miopia política el situa prop del seu pitjor resultat electoral, ha centrat la seva estratègia en la crítica a les retallades que duu a terme el Govern presidit per Artur Mas. Segurament és millor així, car quan Pere Navarro es refereix a la independència, en comptes de combatre-la…
Cada dia que passa sembla que a Catalunya costa més dir les coses pel seu nom: Artur Mas no sap dir “independència”; els simpatitzants socialistes es presenten com a “Federalistes i d’esquerres” en una “Crida a la Catalunya Federalista i d’esquerres” que fa la impressió d’haver redactar l’assessor d’en Pere Navarro. De veritat per a…
No fa pas gaire Manuel Bustos afirmava que al PSC “hi caben independentistes, els que són federalistes i els confederals”. Mentre ho deia, al seu costat Àngel Ros somreia obertament. No sabem pas si ho feia com a mostra de complicitat, com podia semblar en una primera impressió, o bé amb la desesperançada ironia del…
Tal i com era més que previsible —tres-cents anys d’obligada (i gens comprensiva) colonització ensenyen molt!— el govern de torn espanyol ha tornat a dir “No”, una altra vegada, a la darrera proposta d’entesa o reconciliació que li arribava des de casa nostra: el pacte fiscal. Aquella darrera, quasi desesperada, temptativa de mantenir Catalunya dins…
Escolta la veu —o, més aviat, el clam— d’un poble que ha cridat, unànimement, independència! Que ha assistit multitudinàriament a una manifestació per a expressar el seu desig d’esdevenir “Un nou estat d’Europa”. Que, al bell mig d’una magnífica festa de civisme ha dit, amb veu alta i clara, que vol decidir, que vol ésser…
No pot ésser més trist que en aquests dies en els quals Catalunya inicia el seu nou camí, aquell que ens ha de dur a decidir què volem ésser, una persona tan sincera, honesta i accessible com és en Pere Navarro —els egarencs, de més lluny o de més a prop, en podem donar constància—…
Únicament a algun inconscient i malpensat se li pot acudir imaginar que els canvis radicals que el batlle de Terrassa ha introduït al grup parlamentari socialista —la substitució en els seus càrrecs de Joaquim Nadal, Miquel Iceta, Laia Bonet i Marina Geli— obeeixen a la voluntat de passar-hi comptes o d’estirar-los les orelles. Ell mateix…