Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris. Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que la majoria…
Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que es deixen deserts. Avui, com a continuació, em referiré als membres del jurat. En el seu article —que us recomano que llegiu de cap a peus i a poc a poc, i que, en acabat,…
Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari suposa una perversió del sistema. Entre d’altres raons, argüia que “deixar un premi desert és disminuir els pocs recursos que poden obtenir els creadors per les seves obres”. I, des d’aquest punt de vista, li…
Llegeix més “Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària” »
Jo sóc aquell que va matar Franco, Joan-Lluís Lluís No trepitgis la cua del gat Les definicions, més o menys precises, sobre el que és una novel·la són quasi infinites, i més des que el segle XX va decidir saltar-se totes les regles i trencar amb totes les fronteres i barreres entre gèneres, però la…
Llegeix més “Jo sóc aquell que va matar Franco, Joan-Lluís Lluís” »
Les lletres catalanes al Liceu Enguany la Nit de Santa Llúcia se celebra al Liceu, que ens rep amb la seva habitual grandiloqüència, lluint una bandera espanyola que fa patent que no és tan perillós qui colonitza com qui es deixa colonitzar. Com més m’hi acosto i més van augmentant els vestits negres de preu…
