Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris. Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que la majoria…
Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que es deixen deserts. Avui, com a continuació, em referiré als membres del jurat. En el seu article —que us recomano que llegiu de cap a peus i a poc a poc, i que, en acabat,…
Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari suposa una perversió del sistema. Entre d’altres raons, argüia que “deixar un premi desert és disminuir els pocs recursos que poden obtenir els creadors per les seves obres”. I, des d’aquest punt de vista, li…
Llegeix-ne més “Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària” »
Sota l’asfalt, Llort Llort ha explicat en més d’una ocasió que si va arribar a la novel·la negra va ésser per casualitat, perquè en publicar, perquè Sebastià Bennasar va incloure el 2011 a l’antologia de novel·la negra catalana Pot semblar un accident (Meteora) la seva novel·la Trenta-dos morts i un home cansat (Rosa dels Vents,…
