Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó que som —per dir-ho en
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó que som —per dir-ho en
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on
* La precarietat és una característica general del país. (© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino,
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu
Haig de confessar que em fa una certa mandra respondre la senyora Amat —i més encara després dels magnífics articles de Jordi Galves i de
Per sort, no ens ha calgut esperar tant com ens imaginàvem en analitzar Violeta, i ja podem sostenir entre les nostres mans freturoses Josafat, l’obra
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per
A Xavier Pla, amb admiració i estimació Res millor per encetar aquest 2013 que recomanar amb efusió la lectura de l’edició restaurada d’El quadern gris,
Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Xavier Pla Sembla que, per fi, s’està acabant la interminable i feixuguíssima travessia del desert que havien de
Cartes a Pere, Josep Pla D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima— bibliografia que s’ha anat bastint