Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó que som —per dir-ho en mots del Lluís Llach cantant, un país petit, massa petit per assolir depèn de quin cim. Per més obvi que sigui això, molt em temo que el que som, per…
Llegeix-ne més “Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar” »
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on sembla que el temps s’hagi aturat. On el silenci s’imposa amb una perfecta naturalitat. On se sent el ressò de les lletres antigues; de les veus, encara no del tot…
Llegeix-ne més “Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses” »
* La precarietat és una característica general del país. (© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 7) * La literatura anglesa és l’única confortable. (© Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Edicions Destino, 2014, pàg. 7) *…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de La vida lenta, de Josep Pla” »
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer…
Llegeix-ne més “La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla” »
Haig de confessar que em fa una certa mandra respondre la senyora Amat —i més encara després dels magnífics articles de Jordi Galves i de Josep Maria Fulquet—, però la seva teòrica carta a George Orwell (Querido Orwell), que tant de bo l’autor d’Homage to catalonia li pogués respondre, és tan maniquea i demagògicament goebbelsiana…
Per sort, no ens ha calgut esperar tant com ens imaginàvem en analitzar Violeta, i ja podem sostenir entre les nostres mans freturoses Josafat, l’obra cabdal d’un dels grans mestres escriptors gironins, Prudenci Bertrana. Altra volta, en una acuradíssima edició, aquesta vegada a càrrec Xavier Pla, que publica Edicions de la Ela Geminada a la biblioteca…
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per quina raó té tants admiradors incondicionals, el millor que pot fer és capbussar-se en les línies inicials d’Informe de l’interior, (Repport from the interior), Edicions 62, que palesa la seva…
A Xavier Pla, amb admiració i estimació Res millor per encetar aquest 2013 que recomanar amb efusió la lectura de l’edició restaurada d’El quadern gris, (Edicions Destino, Barcelona, 2012), l’obra magna de Josep Pla, duta a terme amb una admirable meticulositat per Narcís Garolera. (Emprem, a consciència, el terme “efusió”, com a substitut temperat d’exaltació,…
Llegeix-ne més “Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla” »
Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Xavier Pla Sembla que, per fi, s’està acabant la interminable i feixuguíssima travessia del desert que havien de patir les obres d’assaig literari a casa nostra: afortunadament, van assolint progressivament el lloc que a dreta llei els correspondria dins de l’heteròclit apartat de la “no-ficció”. Fet que ens…
Llegeix-ne més “Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Xavier Pla” »
Cartes a Pere, Josep Pla D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima— bibliografia que s’ha anat bastint sobre ell i la seva obra ho demostra a bastament. No obstant això, entre tota aquesta generosa bibliografia que parla sobre l’autor empordanès només una ínfima part recull documents on…
