Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
M’agradaria, Amanda Mikhalopulu Dur a terme un comentari analític sobre una obra literària comporta sempre el risc de dir-ne més que no convindria i desvetllar abans d’hora més que no seria aconsellable, de no respectar el ritme de descoberta que l’autor ha anat llaurant amb la seva escriptura. Amb major raó, encara, quan, com en…
M’agradaria, Amanda Mikhalopulu Dur a terme un comentari analític sobre una obra literària comporta sempre el risc de dir-ne més que no convindria i desvetllar abans d’hora més que no seria aconsellable, de no respectar el ritme de descoberta que l’autor ha anat llaurant amb la seva escriptura. Amb major raó, encara, quan, com en…
Els catalans i catalanes no ens deixarem mai de sorprendre pel grau excels d’estimació que ens tenen els espanyols cultes: no hi ha una sola setmana en que almenys un articulista del país del costat faci una lloança encesa de la nostra bella llengua. Ens acullen, en entenen i, sobretot, ens tracten tan bé, què…
Read More “La trista història de la (in)cultura espanyola” »
Els catalans i catalanes no ens deixarem mai de sorprendre pel grau excels d’estimació que ens tenen els espanyols cultes: no hi ha una sola setmana en que almenys un articulista del país del costat faci una lloança encesa de la nostra bella llengua. Ens acullen, en entenen i, sobretot, ens tracten tan bé, què…
Read More “La trista història de la (in)cultura espanyola” »
Alguns, des que tenim ús de raó —confio que se’ns permeti la immodèstia de creure que, en un moment o altre, en puguem tenir—, hem tingut clar que, per més que els nostres documents d’identitat així ho indiquessin, d’espanyols no n’érem pas —ni n’érem ni en podríem ésser mai. I no tant per motius sentimentals…
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant de la lírica, que fou un dels primers en programar, La traviata, de Guissepe Verdi, al Liceu, l’any 1855, tot just dos després de la seva estrena a La Fenice no disposés fins ara d’una…
La dama de les camèlies, Alexandre Dumas No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant de la lírica, que fou un dels primers en programar, La traviata, de Guissepe Verdi, al Liceu, l’any 1855, tot just dos després de la seva estrena a La Fenice no disposés fins ara d’una…
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker Allò que en qualsevol àmbit artístic distingeix un creador de veritat del que només l’imita, allò que separa realment l’ésser del semblar, és el seu caràcter únic i irreemplaçable, el fet que sàpiga mantenir-se fidel a la seva manera de crear, que serà sempre un reflex exacte de…
Read More “A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker, Raig Verd, 2012” »
A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker Allò que en qualsevol àmbit artístic distingeix un creador de veritat del que només l’imita, allò que separa realment l’ésser del semblar, és el seu caràcter únic i irreemplaçable, el fet que sàpiga mantenir-se fidel a la seva manera de crear, que serà sempre un reflex exacte de…
Read More “A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker, Raig Verd, 2012” »
Hi havia una vegada, una vegada hi havia, un estat —o més aviat, un Reino— tant i tant fabulós que era l’enveja de tots els regnes del món, i fins i tot de l’Univers sencer. Tan magnífic i excels que no dubtà en participar en una “guerra preventiva” al costat de les grans potències mundials…