Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
* Quan un pilot de guerra es mata no es mata sol, sinó que també moren els altres. (© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 16) * La vida és un breu instant […] entre dos abismes. (© Vassili Grossman, Repòs etern i altres narracions, Galàxia Gutenberg / Cercle…
Llegeix més “Citacions literàries de Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman” »
* El fingiment ens pot ajudar de tantes maneres. (© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 23) * Ara necessites […] abandonar el niu a la fi […]. Volar. (© Matthew Quick, La bona sort d’ara mateix, Edicions del Persicopi, 2014, pàg. 24) * El fingiment pot ser important que no pas acceptar…
Llegeix més “Citacions literàries de La bona sort d’ara mateix, de Matthew Quick” »
* Un nen sense pare és pitjor que si estigués mort. (© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 67) * Als quinze anys les noies eren dones i els nois, nois. (© Jonathan Lethem, Els jardins de la dissidència, Angle Editorial, 2014, pàg. 144) * Era només quan desapareixia la lent del conte de…
Llegeix més “Citacions literàries d’Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem” »
* La nostàlgia és aquell mal estrany que ens fa dolorosament feliços. (© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Columna Edicions, 2013, pàg. 30) * Ma mare té una constància que forma part de mi sense interferir-hi, com si hi fos sense ser-hi. (© Llucia Ramis, Tot allò que una tarda morí…
Llegeix més “Citacions literàries de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis” »
Als pobles costers de l’Empordà, asseguts als casino —la seva darrera illa de calma terra endins— fent navegar amb els dits les fitxes del dòmino damunt les taules macades de tanta història, la ratafia al davant, una pipa mig apagada als llavis, conversant amb el silenci de les hores i amb els seus antics companys,…
Llegeix més “Simfonia de paraules a la Muralla de Banyoles” »
Segurament estarem d’acord que els catalans i catalanes —que tenim l’inveterat costum de llançar-nos pedres a la teulada i posar-nos bastons a les rodes a nosaltres mateixos— tenim una tendència massa acusada a plantejar-nos, cada dos per tres, si la novel·la no és un gènere definitivament mort, en el conreu de les nostres lletres. Com…
Llegeix més “Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis” »
* Evitem escriure els detalls massa íntims de la nostra vida per por que, un cop fixats sobre el paper, deixin de pertànyer-nos. (© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa Edicions, 2014, pàg. 33) * Abans que sotmetre els altres a un interrogatori, val més sempre acceptar-los com són. (© Patrick Modiano, L’herba de les nits, Proa…
Llegeix més “Citacions literàries de L’herba de les nits, Patrick Modiano” »
El mes de setembre de l’any passat, concloïa la meva anàlisi de Pistola, amb música de fons demanant-me quant temps ens caldria esperar la propera novel·la de Jonathan Lethem. Per fortuna, l’espera ha estat breu, i ja podem submergir-nos en la que és —tant des del punt de vista quantitatiu com, el que és més…
Llegeix més “Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem” »
Ahir tingué lloc a Girona el lliurament del 3er Memorial Pere Rodeja (i Ponsatí) —on en Bernat Puigtobella recollí un dels guardons “en nom de tots els col·laboradors que fan el diari digital Núvol”— i l’al·locució de la Fe Fernández, de L’Espolsada fou tan escaient que entenc que bé podria servir com a perfecta metàfora…