Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis
Segurament estarem d’acord que els catalans i catalanes —que tenim l’inveterat costum de llançar-nos pedres a la teulada i posar-nos bastons a les rodes a nosaltres mateixos— tenim una tendència massa acusada a plantejar-nos, cada dos per tres, si la novel·la no és un gènere definitivament mort, en el conreu de les nostres lletres. Com…
Llegeix més “Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, Llucia Ramis” »