Citacions literàries de La filial, Serguei Dovlàtov

La filial, Serguei Dovlàtov

* Quan a algú li demanen una idiotesa, sempre el tracten de professional.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 22)

* És una ximpleria tenir més d’un Rembrandt en un mateix lloc.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 28)

* Tota situació ha de tenir una petita dosi d’absurd.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 31)

* Llibertat més joventut acos­tuma a ser el que es diu amor.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 42)

* Vet aquí la genialitat de Walt Disney. Va ser el primer de detectar les semblances entre homes i animals.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 48)

* Perquè tots plegats som només el que sentim que som.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 51)

* A les dones no els agraden els que demanen. Humilien els que pregunten.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 51)

* En general, és més fàcil callar en un tren en marxa.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 55)

* Jo callava perquè vinc de família pobra.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 60)

* Un home sincer no pot escoltar la seva veu.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 68)

* Tots sabem el dolor que provoquen les paraules que no es diuen.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 79)

* El calendari de l’any passat enguany no val.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 80)

* L’elegància és una forma de bellesa de carrer per a les masses.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 92)

* La ironia constant és l’arma preferida dels indefensos i, sobretot, l’única que tenen.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 92)

* Una persona que fa preguntes constantment, tard o d’hora ha d’aprendre a respondre.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 98)

* Amagar l’amor és encara més difícil que simular-lo.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 105)

* El silenci és garantia de vida. I el crit, per tant, mata la darrera esperança.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 109)

* El geni no es contraposa a la multitud. El geni es contrapo­sa als artistes sense talent.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 122)

* Si beus el que toca, després encara estàs més trist.
Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 131)

La filial, Serguei Dovlàtov

Author: Xavier Serrahima

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *