Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Llegeix-ne més “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat, caldria, almenys,…
Llegeix-ne més “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
* Quan a algú li demanen una idiotesa, sempre el tracten de professional. (© Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 22) * És una ximpleria tenir més d’un Rembrandt en un mateix lloc. (© Serguei Dovlàtov, La filial, traducció de Miquel Cabal Guarro, LaBreu Edicions, 2016, pàg. 28)…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de La filial, Serguei Dovlàtov” »
La filial, Serguei Dovlàtov Oh folla amor Hi ha escriptors que , per la raó que sigui, són considerats de culte i, en base a aquesta consideració, són tractats d’una manera diferent, en general, com si el seu destí fos el de restar reduïts exclusivament a les minories, als iniciats, als que tenen un paladar…
* Un somiador […] no és una persona, sinó un ésser de gènere neutre. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial, 2015, pàg. 34) * Permeti’m que m’expliqui […] en tercera persona, perquè en primera em fa una vergonya terrible. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial,…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les nits blanques, Fiódor Dostoievski” »
Provar de descobrir Fiódor Dostoievski al lector és tan inútil com absurd: qui no conegui les seves grans, grans obres (Crim i càstig, L’idiota, Els germans Karàmazov), si té temps per endavant, ja pot deixar de llegir aquesta anàlisi literària i submergir-s’hi: en quedarà tan captivat i aclaparat que el més segur és que les…
Res millor, per a un país petit com el nostre, que l’ecosistema cultural i literari no tan sols sigui tan divers com sigui possible, sinó que vagi creixent; que al costat de les grans editorials i de les, més o menys, mitjanes n’hagin aparegut de petites que aposten de manera decidida per allò que de…
Històries d’amor estavellades contra la vida quotidiana El de la narrativa és un dels gèneres més difícils i exigents per a qualsevol autor que se’l prengui de manera seriosa, que vulgui fer una obra de veritat: l’esforç de contenció, de no escriure ni un sol mot que no sigui ineludible —com recomanava Anton Txékhov, un…
Llegeix-ne més “Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia” »
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat de convertir els seus protagonistes en arquetips. En arquetips humans que perviuen molt més enllà de l’obra literària que els va crear, esdevinguts models de conducta, paradigmes de comportament. Si deixem de banda Homer, que…
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev La relació entre literatura i cinema ha estat sovint objecte dels estudis i comentaris més diversos. En algunes ocasions, fins i tot d’agres —i estèrils— controvèrsies entre els que defensen la prevalença d’una de les dues arts sobre l’altra. Sobretot per part d’aquells que no dubten en afirmar, de…
