Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Autors i autores
Diaris complets (I: El somriure de l’atzar), Feliu Formosa La vida m’ha fet qui sóc Com acostuma a passar amb d’altres escriptors com ell, quan ens ve al cap Feliu Formosa pensem en el poeta; en el poeta que ha deixat una tan important petja en les nostres lletres; en el poeta que, al llarg…
Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies Els homes superflus Quan un escriptor o escriptora ja té al darrera una llarga obra, una bona manera de recuperar-la, de tornar a oferir-la als lectors, perquè en puguin fer un (nou) tast, unitari i seguit, una reconsideració, per poder-la situar al seu lloc, en definitiva, una manera de posar-la…
Read More “Tres novel·les analògiques, Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2025” »
Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen els redactats…
L’erosió, Antoni Martí i Monterde Fugir per trobar-se En general, els bons llibres, els que queden, els que deixen petja —o sigui, simplement els llibres que mereixen ser anomenats literatura— neixen d’una necessitat. Dic ‘en general’ perquè hi ha excepcions, és clar. Perquè la vida, sense (benaurades) excepcions no seria més que una mena de…
Read More “L’erosió, Antoni Martí i Monterde, Editorial Minúscula, Barcelona, 2019” »
El món interior. Una història europea, Francesc Serés El llibre dels potsers Abans d’emprendre l’anàlisi literària d’aquest llibre crec (del tot) necessari indicar que cada vegada (em) resulta més difícil escriure’n. El món actual de la immediatesa exigeix que tot sigui ràpid i breu. I, si és possible, senzill. Que allò que s’escriu ho pugui…
Read More “El món interior. Una història europea, Francesc Serés, Edicions Proa, 2024” »
je n’aime pas violet, Danielle Fournier et Louise Marois Elle Au Québec, être femme c’est être poète. C’est être poète, écrivaine, autrice, artiste. Au Québec — et au monde entier, mais au Québec les femmes n’ont conscience, une conscience très vive — il faut que les femmes soient ou deviennent poètes. Il faut qu’elles parlent,…
Disparaître, Denise Desautels Encara…, malgrat tot Abans de res caldria que ens demanéssim: “És possible parlar (o analitzar literàriament) un llibre de poemes?”. Vull dir, un llibre de poemes de debò. Un llibre de poemes con ens acostuma a oferir habitualment la poesia quebequesa? Aquesta poesia de primer ordre que el món no coneix pas…
Read More “Disparaître, Denise Desautels, Éditions Noroît, Montréal, L’herbe qui tremble, 2021” »
Disparaître, Denise Desautels Encore… malgré tout D’abord, il faudrait se demander : « Est-ce qu’est possible de parler (ou d’analyser littérairement) un livre de poèmes ? ». Je veux dire, un vrai livre de poèmes. Un livre de poèmes comme nous offre habituellement la poésie québécoise ? Cette poésie de premier ordre que le monde ne connaît pas comme elle…
Read More “Disparaître, Denise Desautels, Éditions Noroît, Montréal, L’herbe qui tremble, 2021” »
Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (segon apunt) La pedra de toc Una vegada deixem enrere la introducció —que és del tot essencial per (assajar d’)entendre (tot) el que vindrà a continuació, Immanuel Kant prossegueix la seva (imprescindible) Crítica de la raó pura amb la primera part de “La doctrina transcendental dels elements”. O…
Crítica de la raó pura, Immanuel Kant (primer apunt) Sense (molt d’)esforç no hi ha recompensa En condicions normals, espero a haver acabat un llibre per analitzar-lo, per parlar-ne en detall; per donar-ne el meu parer (en)raonat. I, quan ho faig, duc a terme una crítica literària com a tal, acabada i enllestida, que inclogui…