Anàlisi i orientació literària
Si en algun punt hi ha un acord unànime en el paradoxalment autoanomenat Govern d’Entesa és, sens dubte, en atribuir totes les culpes a la dreta. A la dreta com a concepte genèric, indeterminat i innominat. Com si de nens petits es tractés, quan el Molt Honorable Govern Tripartit té algun problema i no sap…
Read More “Compte amb les criatures, que arriba la dreta…!” »
La dreta – aquesta dreta malèvola i sense escrúpols que segons l’amic Joan Saura és la responsable de tots els mals, passats, presents i futurs, del món – ha estat esperant amb el ganivet entre les dents la més petita relliscada de Barack Obama per a carregar contra ell i la seva administració sense contemplacions….
Ja vam comentar en un anterior article l’estratègia dels ben retribuïts assessors de José Montilla per a aconseguir alliberar els socialistes catalans de la necessitat de pactar amb Iniciativa i ERC per a formar govern. Si llavors ens referíem a ICV, ara podem analitzar el seu plantejament pel que fa als seus socis d’Esquerra Republicana…
La guerra civil española, Antony Beevor Les vacances i els dies de festa ens ofereixen una bona ocasió per a llegir. Sobretot per a encarar-se amb algunes d’aquelles obres que per la seva envergadura ens costa emprendre. Si, al damunt, el clima és poc clement, si el fred i la pluja s’entesten en recloure’ns a…
L’inefable – i des de fa un temps, infal·lible – Joan Saura ha trobat la solució a tots els seus problemes: encarregar informes i carregar la culpa a la irresponsabilitat de l’oposició! Com que l’innegablement imparcial i objectiu informe intern dels Mossos d’Esquadra casualment va concloure que la seva actuació fou “correcta”, ara el Conseller…
Mal d’escola, Daniel Pennac En comptes d’embrancar-nos en discussions bizantines sobre la millor manera de solucionar els problemes de l’educació al nostre país, fóra bo de fixar-se en allò que fan d’altres i provar d’aplicar-ho. No em refereixo pas al cas excepcional de Finlàndia, repetit fins a l’avorriment, sinó al de països més propers, com…
Sovint ens agrada presentar el nostre país com a capdavanter i avançat, com a model i exemple a seguir, en gairebé tots els aspectes. I ho fem amb el cap ben alt, sense sentir cap mena de complex ni rubor. Com si no haguessin passat els anys, seguim creient que som molt i molt superiors…
Després de les eleccions del 2006 José Montilla va comprovar que les possibilitats de vèncer a Convergència i Unió eren més aviat reduïdes, malgrat els reiterats esforços que s’han fet des del seu partit i mitjans afins per a aconseguir-ho. Les eleccions les havia tornat a guanyar CiU i res feia preveure un canvi en…
La construcció de la identitat, Josep Fontana En un país com el nostre, sotmès cada dia més a la dictadura dels termes i definicions políticament correctes —i el que és pitjor, quasi tots ens venen imposats des de fora— convé a vegades aturar-se una estona, prendre aire i replantejar-se la veracitat i la realitat de…
En la carta que el cada dia més imprescindible Joan Saura – recordem-ho, sense la seva entrevista amb De la Vega no hauríem obtingut l’acord de finançament el novembre de l’any passat… – ha enviat als Mossos d’Esquadra per tal de felicitar-los per “l’esplèndida feina diària” que porten a terme com “un cos de policia…