Anàlisi i orientació literària
Lectures: 440 Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai d’assolir el lloc que, pels seus innegables mèrits, hauria de correspondre’ls. Talment com si, per la raó que sigui, una mena de maledicció els perseguís; com si, per…
Llegeix més “De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila” »
Lectures: 551 Com més avanço en la lectura d’“A la recerca del temps perdut” més m’afermo en la meva convicció que l’obra mestra de Marcel Proust té molt més de desconeguda que no pas de difícil —per no dir, d’inaccessible; que només cal decidir-se a submergir-s’hi, amb els ulls i la resta dels sentits ben…
Lectures: 557 Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de veritat, no t’hagi deixat petja, quan et fa la impressió que la majoria de les editorials han perdut de vista que la seva funció és la de servir-nos…
Lectures: 207 * Me confunde usted porque me agasaja. (© Joseph Roth, Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Acantilado, 2014, pàg. 17) * Las decisiones difíciles [son] más saludables que los agotadores estados de impaciencia. (© Stefan Zweig, Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Acantilado, 2014,pàg. 24) * El desvalimiento de quien no…
Lectures: 711 Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú que t’agrada (i molt) llegir epistolaris —si no surt corrent esperitat i es nega per sempre més a adreçar-te la paraula, com molt bé pot succeir—, acostuma a demanar-te: «Què hi trobes, d’interessant,…
Llegeix més “Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig” »
Lectures: 449 Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle XX és Thomas Bernhard, un escriptor incòmode, que no encaixa gaire en els (limitadors i empobridors) cànons literaris, que va seguir el seu camí sense preocupar-se gaire d’on…
Lectures: 263 * La vanitat és molt absurda. (© Virginia Woolf, Una cambra pròpia, La Temerària Editorial, 2014, pàg. 43) * One has certain foolish vanities. (© Virginia Woolf, A Room of One’s Own) * L’alliberament més gran de tots […] és la llibertat de pensar en les coses en elles mateixes. (© Virginia Woolf,…
Llegeix més “Citacions literàries d’Una cambra pròpia, Virginia Woolf” »
Lectures: 618 Una cambra (amb vida) pròpia Si ens fessin dir, a cuita-corrents, el títol del llibre emblemàtic del feminisme, és probable que el primer que ens vingués al pensament fos El segon sexe, de Simone de Beauvoir —un d’aquells llibres que compten amb el rar, i contraproduent, privilegi d’ésser més citats que no pas…
Lectures: 2.485 Solitud, Caterina Albert (Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!— recupero la meva anàlisi literària de Solitud, de Caterina Albert. Sens dubte, una de les nostres millors escriptores —i, en aquest cas, empro el terme com a genèric). Si som poc partidaris dels cànons…
Lectures: 342 El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte que Albert Einstein va posseir una de les ments més colossals del segle XX— és que no s’exhaureixen mai, que sempre ens poden reservar sorpreses. Més a més amb el pas dels anys, quan els arxius…
