Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar, claríssim, que…
Read More “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Carta al pare, Franz Kafka El fill fet carn i ànima Probablement un dels majors problemes que ha tingut l’obra de Franz Kafka ha estat la tendència —més aviat, obsessió— a fer-ne una lectura biogràfica. A voler interpretar els protagonistes dels seus contes, narracions i novel·les com si fossin, com si haguessin d’ésser imatges de…
Carta al pare, Franz Kafka El fill fet carn i ànima Probablement un dels majors problemes que ha tingut l’obra de Franz Kafka ha estat la tendència —més aviat, obsessió— a fer-ne una lectura biogràfica. A voler interpretar els protagonistes dels seus contes, narracions i novel·les com si fossin, com si haguessin d’ésser imatges de…
El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev Amor i ànima No crec pas que sigui gaire aventurat afirmar que la literatura —i, encara més, la novel·la— russa del segle XIX és un d’aquells cims que potser algun dia es podrà igualar però que serà gairebé impossible mai d’igualar. N’hi ha prou amb esmentar els…
Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el que ofereixen prou qualitat. Talment com si no ens poguéssim alliberar del prejudici que lliga la qualitat amb la quantitat, el valor amb la possessió o amb el preu. Per…
Ells sou vosaltres Una de les característiques curioses del món literari català és que fa la impressió d’estar distribuït en compartiments estancs, de manera que quan un autor que és conegut com a representant d’un gènere debuta en un altre és rebut amb prevenció — quan no amb escepticisme—, talment com si la pràctica de…
Aquest vespre o qualsevol altre Com succeeix amb d’altres ciutats, de ben diversa mida, Terrassa té la fortuna de comptar des de fa uns mesos amb un nou espai cultural que va començar amb molta empenta i que, pel seu encert i el seu treball, ja s’ha creat un lloc al teixit de la co-capital…
Read More “Presentació de Ni aquesta tarda, ni cap altra, d’Andreu Grau” »
Aquest vespre o qualsevol altre Com succeeix amb d’altres ciutats, de ben diversa mida, Terrassa té la fortuna de comptar des de fa uns mesos amb un nou espai cultural que va començar amb molta empenta i que, pel seu encert i el seu treball, ja s’ha creat un lloc al teixit de la co-capital…
Read More “Presentació de Ni aquesta tarda, ni cap altra, d’Andreu Grau” »
* Un somiador […] no és una persona, sinó un ésser de gènere neutre. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial, 2015, pàg. 34) * Permeti’m que m’expliqui […] en tercera persona, perquè en primera em fa una vergonya terrible. (© Fiódor Dostoievski, Les nits blanques, traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial,…
Read More “Citacions literàries de Les nits blanques, Fiódor Dostoievski” »
Provar de descobrir Fiódor Dostoievski al lector és tan inútil com absurd: qui no conegui les seves grans, grans obres (Crim i càstig, L’idiota, Els germans Karàmazov), si té temps per endavant, ja pot deixar de llegir aquesta anàlisi literària i submergir-s’hi: en quedarà tan captivat i aclaparat que el més segur és que les…