Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El que em surt de dins Si saber com escriuen i, sobretot, com entenen l’escriptura els grans autors sempre és interessant, molt més ho és quan qui s’ho proposa és Haruki Murakami, un dels escriptors més reconeguts actualment arreu del món; un dels que ha mantingut un criteri literari més homogeni, més immediatament identificable; algú…
Read More “De què parlo quan parlo d’escriure, Haruki Murakami” »
Coneixem l’islam? En un món com el nostre, caracteritzat cada vegada més pel maniqueisme, per la funesta idea de «Si no estàs amb nosaltres, estàs contra nosaltres», és un gran goig que es publiqui el llibre L’islam avui. Alguns aspectes controvertits, de Dolors Bramon, Fragmenta Editorial, novembre del 2016, que ens permet orientar-nos al bell…
El meridià de París, Lluís Calvo Alçant el vol El de l’assaig és un gènere que, potser per la seva condició d’ésser una mica una mena de calaix de sastre, on hi cap o hi pot cabre (quasi) tot, té poca predicació, a casa nostra; malgrat això, compta amb una colla, minoritària però colla, de…
Intrahistòria simfònica Des de fa temps, sabem que, com succeeix amb gran part dels guardons, la concessió del Premi Nobel de literatura no depèn únicament de factors artístics, sinó que els polítics i socials hi tenen molt a veure. Si no fos així, algun dels grans autors de les nostres lletres —entre d’altres, i inexcusablement,…
Read More “La pregària de Txernòbil Crònica del futur, Svetlana Aleksiévitx” »
Hi ha llibres que cada vegada que els llegeixes van guanyant —o, si més no, que segueixen tan vigents com el primer dia— i que, a mesura que vas fent-te gran, amplien més i més els seus (i els teus) horitzons. Alguns d’ells, estàs temptat de desar-los a la tauleta de nit, amb la seguretat…
Hi ha llibres que cada vegada que els llegeixes van guanyant —o, si més no, que segueixen tan vigents com el primer dia— i que, a mesura que vas fent-te gran, amplien més i més els seus (i els teus) horitzons. Alguns d’ells, estàs temptat de desar-los a la tauleta de nit, amb la seguretat…
Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós Un dels majors inconvenients dels mites històrics és que acostumen a tenir més de mítics que d’històrics. I, de la mateixa manera que la filosofia grega nasqué per posar ordre als mites religiosos, per cercar un origen racional a la creació del món i a l’espècie humana, la…
Read More “Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós” »
Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós Un dels majors inconvenients dels mites històrics és que acostumen a tenir més de mítics que d’històrics. I, de la mateixa manera que la filosofia grega nasqué per posar ordre als mites religiosos, per cercar un origen racional a la creació del món i a l’espècie humana, la…
Read More “Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós” »
En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria estat en absolut la mateixa sense la presència d’alguns personatges que, ultra protagonitzar-la, s’han encarregat a analitzar-la i donar-ne testimoni. Entre aquests, una figura clau va ésser, durant molt i molts anys, Albert Manent, del qual dimarts vinent,…
Read More “La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent” »
Amb el cor a la mà Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle XX és Thomas Bernhard, un escriptor incòmode, que no encaixa gaire en els (limitadors i empobridors) cànons literaris, que va seguir el seu camí sense preocupar-se gaire d’on l’havia de…