Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els millors relats de Roald Dahl Inesperada quotidianitat Segurament per causa de la incapacitat d’acceptar la validesa artística en més d’una disciplina, que defineix cada vegada més el nostre món, i probablement també per la tendència a la infantilització de la societat actual, des de fa un temps Roald Dahl és conegut sobretot com a…
Companyia espiritual Ja vaig comentar en el seu moment que era molt recomanable llegir el primer volum de les cartes seleccionades de la correspondència entre Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé, i cal celebrar que tinguessin almenys una recepció prou significativa com perquè l’andorrana Editorial Límits ens ofereixi la seva segona part, Rainer & Lou, Cartes…
Llegeix més “Rainer & Lou, Cartes seleccionades. Vol. II, Rainer M. Rilke / Lou Andreas-Salomé” »
La mar ens parla En aquest temps de presses, on sembla que tot hagi d’ésser immediat i ràpid, on té preeminència la novetat i l’actualitat, s’agraeix de veritat quan alguna editorial té la (bona) pensada de recobrar algun text clàssic indispensable, d’aquells que, pel seu propi caràcter, han esdevingut intemporals. Quan això succeeix amb un…
Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols La nostra vida de cada dia En literatura acostuma a ésser més senzill, més agraït, i, sobretot, a rebre una millor acollida per part de la majoria dels lectors, escriure històries extraordinàries —per dir-ho emprant un títol que agermana les narracions d’Edgar Allan Poe amb les de Roald…
Llegeix més “Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols” »
La mecànica de l’aigua, Silvana Vogt La vida en(tre) lletres Així que apareix una autora o autor nou—sobretot a casa nostra, on a la majoria de les editorials acostumen a sentir una al·lèrgia (més comercial que no pas literària) gairebé congènita per la publicació d’òperes primes diferenciades— sembla que primer que haguem de fer els…
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben vistos (i encara menys, acceptats), com si el fet de fer bona feina i destacar en una fos incompatible amb fer-ho en d’altres. És per això, per exemple, que Ràfols…
De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès Cultiu interior Parlar de la literatura catalana a l’exili vol dir parlar d’una magnífica oportunitat perduda, de la millor i més preparada que les lletres i el pensament català havien tingut mai escapçada no tan sols per la guerra, sinó, sobretot per la voluntat de…
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg Reflexions sobre literatura Com més s’amplia el camp dels coneixements, i a mesura que les ciències es van fent més i més específiques i els especialistes es centren en una petita, a vegades, petitíssima, branca del saber, sembla que oblidem com n’arriben a estar d’interelacionades, totes; i no sols…
Llegeix més “Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg” »
Ètica nicomaquea, Aristòtil Pensar ens fa (més) humans Cada vegada sembla més clar que aquells que ens governen segueixen l’exemple del panem et circenses romà i tenen un interès creixent en que estiguem distrets i divertits i que no pensem gaire, i, encara menys, pel nostre compte. Amb aquest objectiu, van bandejant, d’una manera com…
El traductor, Jovi Lozano-Seser (De)fugint la fórmula En aquest (sub)món nostre de la literatura en llengua catalana, on tot és molt previsible, i encara més des de fa un temps, on (gairebé) tot s’assembla tant i tant, on fa una certa impressió que una no gens menyspreable quantitat de novel·les s’escriuen amb una fórmula o…