Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.
Lectures: 134El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov Apreneu-me a riure Segurament, un dels majors problemes que afligeix la valoració de la literatura és que ens han ensenyat que les grans obres han d’ésser, per força, serioses. Que, ds de fa anys i panys, els entesos ens han dit —i repetit— que com més serioses són,…
Continua llegint “El Maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov, Navona Editorial, 2020” »
Lectures: 99Nada, Carmen Laforet No hace falta decir más No creo que haya ninguna duda que para que una novela —o cualquier otra obra de arte— pueda proponerse la eternidad se necesario que refleje tan bien como sea posible su tiempo y, a la vez, cualquier otro tiempo. O, lo que se lo mismo, que…
Continua llegint “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Lectures: 116Nada, Carmen Laforet No cal dir res més No crec que hi hagi cap dubte que perquè una novel·la —o qualsevol altra obra d’art— pugui proposar-se l’eternitat cal que reflecteixi tan bé com sigui possible el seu temps i, alhora, qualsevol altre temps. O el que és el mateix, que el temps que s’hi…
Continua llegint “Nada, Carmen Laforet, (Premio Nadal 1944), Ediciones Destino, 1945” »
Lectures: 143Els Buddenbrook, Thomas Mann L’art i (el seu) temps Una de les coses que ens ha ensenyat —o, més exactament, ens hauria d’haver ensenyat— la història de l’art és que abans de poder —i, sobretot, voler— innovar en qualsevol disciplina artística cal haver après (molt) dels antics, cal haver aprés (molt bé) el que…
Continua llegint “Els Buddenbrook, Thomas Mann, Navona Editorial, 2020.” »
Lectures: 113«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) A llegir em convides En general, els escriptors —com tots els artistes— tenen més aviat poca predisposició a parlar de la seva obra. Prefereixen que sigui aquesta la que parli per ells. La que digui el que ha de dir per ells. El que no sabrien dir…
Continua llegint “«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983)” »
Lectures: 108L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els artistes dels artesans no és —o no és, només— el major o menor grau de domini de la tècnica que posseeixin sinó, sobretot la necessitat expressiva. Així com crec que és pot ésser artista…
Continua llegint “L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Lectures: 106Mares i fills, Theodor Kallifatides Viatge a la mare pàtria Massa sovint ens limitem a tenir en compte i a llegir les literatures que tenim més a prop o les més reconegudes, deixant de banda les altres, com si no mereixessin el nostre interès. Com si gairebé no pagués la pena dedicar-hi la nostra…
Continua llegint “Mares i fills, Theodor Kallifatides, Galaxia Gutenberg, 2020” »
Lectures: 135 El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida Petit(s) gran(s) tresor(s) Molt em temo que encara hi ha qui es pensa —si és que de no pensar en podem dir pensar, és clar— que els llibres infantils (i juvenils) són de segona categoria. Que són llibres que, tan sols per estar adreçats…
Continua llegint “El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida, Blackie Books, 2020” »
Lectures: 110Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm D’un Nadal a un altre Que Quaderns Crema té el bon costum de publicar bons llibres és tan evident que potser no caldria ni esmentar-ho. Em temo, tanmateix que sí, que sí que cal, ja que no són pas tantes les editorials que porten anys en l’ofici…
Continua llegint “Marcia de Vermont. Conte d’hivern, Peter Stamm, Quaderns Crema, 2020” »
Lectures: 118Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més aviat— és que provar de parlar amb una mica de criteri d’una obra com Clars, aquest matí, són els teus records, d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020, és poc més…
Continua llegint “Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020” »