Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Davant la satisfacció de les autoritats europees, el govern espanyol ha canviat el president que parlava —i, sobretot, prometia— més del compte pel que mai no diu res ni es compromet a res. Mariano Rajoy ha convertit el silenci, la indecisió i, fins i tot, la inacció en la seva patent de cors. La seva…
Llegeix-ne més “Luis de Guindos, la millor elecció” »
Hi hagué un temps, no pas gaire llunyà, en el qual semblava que per a poder parlar d’economia era del tot imprescindible ésser-ne acadèmic, una persona amb una sòlida formació en la matèria, aconseguida si era possible en alguna prestigiosa universitat americana. Sense aquestes condicions, resultava impensable que cap persona llega en assumptes econòmics gosés…
Llegeix-ne més “Ens cal aigua…, tanquem l’aixeta!” »
La crisi ha arribat a un nivell tan greu, ha situat l’economia de l’estat espanyol en una posició tan inestable i tan deplorable que cal que tots plegats ens estrenyem els cinturons. Els catalans i catalanes, als quals no ens resta altre remei —almenys de moment— que sotmetre’ns als efectes nefastos d’una política econòmica que…
Llegeix-ne més “Cal que tots ens estrenyem els cinturons…” »
S’ha desfermat una agra —i del tot innecessària— polèmica pel díptic que va repartir Xavier García Albiol, dirigent del PP de Badalona. En ell es relacionava, d’una manera directa, barroera i gens subtil, la immigració amb la seguretat —o el que és el mateix, amb la delinqüència. Una situació, cal recordar-ho, que no és nova,…
Llegeix-ne més “La culpa és dels immigrants” »
Segurament a causa de la meva desconeixença de la ciència econòmica —i no diguem de l’enginyeria financera— no he entès fins fa quatre dies quin era el sentit i la finalitat de les ajudes governamentals que tan generosament van rebre les entitats bancàries. Indocte com sóc en aquesta ignota matèria pensava que hauria estat preferible…
Llegeix-ne més “Ajuda’m i jo t’ajudaré: banca i crisi” »
Quan la majoria de la població jove de la ciutat havia d’abandonar-la, incapaç d’assumir els costos inabastables dels seus habitatges, el govern municipal socialista va inventar una de les seves frases genials “Visc a Barcelona!”. Un nou intent —pagat, per descomptat, per tots els contribuents— de convertir la ficció en realitat. Si en comptes de…
Llegeix-ne més “Visca Zapaterolàndia” »
Cal felicitar amb admiració als dos darrers governs espanyols —el del poliglota Aznar López i del del Rei de les Promeses, Rodríguez Zapatero— per haver convertit l’economia espanyola en un indiscutible referent a escala mundial. No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, s’estudiarà a totes les universitats del món… com a exemple…
Llegeix-ne més “Lliçó d'economia espanyola” »
En la filosofia antiga hi havia dues maneres d’entendre el concepte de salvar els fenòmens. La primera, l’aristotèlica, apresa d’Eudoxe, entenia que calia recórrer a les causes darreres per tal de descobrir i explicar els fenòmens. Sense recórrer als sentits, a allò que la realitat ens demostra, els fets i esdeveniments no es podien explicar….
Llegeix-ne més “Salvar els fenòmens” »
Des del primer dia, un dels trets que amb més força han caracteritzat Rodríguez Zapatero ha estat la seva innata capacitat de sorprendre. Va quedar palesament demostrat des dels seus inicis, quan presentà una candidatura que semblava testimonial al 35è congrés federal del PSOE. La seva temptativa de disputar-li la secretaria general del partit a…
Llegeix-ne més “És l’economia, senyor Rodríguez Zapatero…!” »
Al representants del govern espanyol la crisi els va agafar del tot desprevinguts. Fins a tal extrem que ni tan sols s’atrevien a anomenar-la. Com si es tractés d’un joc de nens petits – en una mala imitació dels companys de Harry Potter, que temen de dir el nom del Senyor del Mal – van…
Llegeix-ne més “Qui ha de pagar la crisi?” »
