Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus…
Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no…
Read More “La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi” »
Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no…
Read More “La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi” »
Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els llibres i les hores que avancen sense avançar— en convidin a una reunió amb el Director de Catalunya Ràdio ens resulta tan estrany com tenir un plat calent a taula;…
Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els llibres i les hores que avancen sense avançar— en convidin a una reunió amb el Director de Catalunya Ràdio ens resulta tan estrany com tenir un plat calent a taula;…
Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs…— davant dels quals només pots dir: «Bravo!». I aquest, sens dubte —sens dubte per a mi, és clar: tants caps, tants barets!— n’és un. Les incerteses, Edicions Proa, febrer del 2015, el petit assaig literari que ha escrit Jaume Cabré per concedir-se un període “d’allunyament de…
Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs…— davant dels quals només pots dir: «Bravo!». I aquest, sens dubte —sens dubte per a mi, és clar: tants caps, tants barets!— n’és un. Les incerteses, Edicions Proa, febrer del 2015, el petit assaig literari que ha escrit Jaume Cabré per concedir-se un període “d’allunyament de…
A poc a poc, com una primera puja de tardor, suau, dolça, però incessant, la sala de la Biblioteca Central de Terrassa es va omplint de familiars, amics i curiosos que volen saber per què un home se’n va (anar) i per què un altre, el seu nét, tot d’una va sentir la necessitat d’escriure…
Read More “Presentació d’Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro” »
A poc a poc, com una primera puja de tardor, suau, dolça, però incessant, la sala de la Biblioteca Central de Terrassa es va omplint de familiars, amics i curiosos que volen saber per què un home se’n va (anar) i per què un altre, el seu nét, tot d’una va sentir la necessitat d’escriure…
Read More “Presentació d’Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro” »
En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que…
Read More “Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles” »