Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy El (meu) ara i demà és l’ahir Deia mestre Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les parles, / i han convingut molts noms a un sol amor” i, per fortuna, també són diversos les i els poetes: tants caps, tants barrets; com ho són, encara més…
Llegeix-ne més “L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy” »
Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando * Qualsevol pacte amb la nostàlgia conté un certificat d’extinció. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes i els calàpets, El Gall Editor, 2015, pàg. 35) * Els records […] sovint no s’autocensuren ni s’avenen a compartir el present, i menys el futur. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d'Antoni Vidal Ferrando” »
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició…
Llegeix-ne més “L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando” »
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta…
Llegeix-ne més “La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando” »
Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se…
Llegeix-ne més “Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando” »
Portugal, Miguel Torga Paisatge interior Un dels majors plaers que pots sentir quan llegeixes un llibre és demanar-te: «Com és possible que a cap editorial no se li hagués acudit abans traduir i publicar-lo?». Una pregunta —i una satisfacció— que, per desgràcia, no es produeix gaire sovint. Al contrari, sovint et preguntes exactament el contrari:…
Llegeix-ne més “Portugal, Miguel Torga” »
L’imitador de veus, Thomas Bernhard L’ull de l’agulla Des de fa un temps, en concret, des que, primer, Edicions del Salobre i, els darrers anys, El Gall Editor han anat publicant amb continuïtat i a bon ritme les seves obres, sostinc que Thomas Bernhard acabarà convertint-se en un dels autors de referència del segle XX….
Llegeix-ne més “L’imitador de veus, Thomas Bernhard” »
Reviure els estius Segurament, la poesia és l’art (escrita) del dubte que es pregunta a ell mateix; i el poeta, el gran interrogador; no el que resol les preguntes, sinó el que les comparteix. Joan Manuel Homar, amb La lentitud de la mirada, últim Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2016, (El Gall…
Llegeix-ne més “La lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar” »
Un altre Sant Jordi és possible Si creus que els llibres s’escriuen amb el cor, que són el producte ineludible d’una necessitat espiritual o interior, si creus que sense els editors que estimen i tenen cura dels llibres (i dels autors) que publiquen, que sense llibreries de guàrdia (que, com les farmàcies, t’aconsellen el que…
Llegeix-ne més “Tria Sant Jordi 2017” »
Els meus llibres del 2016 No cal(dri)a dir que fer una llista dels «Millors llibres de l’any» és impossible. Per fer-la, hauria d’haver llegit tots els que s’han publicat l’any 2016, i això, si tenim en compte la quantitat, desmesurada, que arriben cada setmana a les llibreries, no seria capaç de fer-ho ni Matusalem en…
Llegeix-ne més “Els meus 14 del 16” »
