Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Ahir tingué lloc a Girona el lliurament del 3er Memorial Pere Rodeja (i Ponsatí) —on en Bernat Puigtobella recollí un dels guardons “en nom de tots els col·laboradors que fan el diari digital Núvol”— i l’al·locució de la Fe Fernández, de L’Espolsada fou tan escaient que entenc que bé podria servir com a perfecta metàfora…
En saber que l’article d’en Salvador Oliva Jo acuso ha estat el més llegit d’entre tots els que s’han publicat al Núvol sobre allò que hem convingut a anomenar el “cas Garolera”, em sacsegen dues sensacions contradictòries. La primera, l’alegria de comprovar que, en aquest món cloromormitzat nostre, encara hi pugui haver debats culturals que…
El fet que en Pau Vidal hagi escrit un article tan entenimentat sobre el debat als mitjans de comunicació que inicià Narcís Garolera als Marges i que fou replicat, segurament amb major contundència —gairebé bel·ligerància— que no caldria per l’habitualment assenyat Oriol Ponsatí-Murlà, em permet el luxe d’evitar controvèrsies innecessàries —i possible relliscades filològiques— i…
Entrar a La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia és fer-ho en un altre món: un d’impossible en un país on la meitat de la població mai no llegeix cap llibre i on l’altra meitat en llegeix un parell l’any. Un món colossal on els llibres són per totes bandes, encoixinant barrocament tant les…
Llegeix més “Presentació de Barcelona no existeix, de David Castillo” »
De la mateixa manera que ho ha fet en Tuli Márquez amb els discos de l’any, a Núvol —malgrat que sóc més aviat poc amic de les classificacions i, encara menys, dels rànquings— creiem que pot resultar pràctica una tria dels llibres del 2013. Som conscients que qui tria corre el risc d’errar-se; tanmateix, qui…
L’article del Bernat Puigtobella Poetes del Super 3, que reflexiona sobre la manca general de crítica negativa m’ha incitat a fer-hi la meva aportació. Remarco, expressament, “la meva” perquè no és més —ni tampoc menys— que això: una exposició de la meva experiència i del meu punt de vista —per definició, personal i intransferible. Prou…
Segurament la majoria d’apassionats per la lectura convindríem que la literatura d’humor acostuma a ésser rebuda amb un cert esguard pejoratiu, quan no amb un obvi menyspreu, talment com si la seriositat i la profunditat haguessin anat de la mà. Prejudici ben poca-solta en general, però encara greu més en el món de les lletres,…
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club Editor, gener del 2013, és un llibre “d’una gran excel·lència artística, […] [que] comença d’una manera potser discreta i va guanyant en pes i intensitat”. En veritat, el que ens ofereixen les primerenques composicions poètiques…
Tant l’Oriol Izquierdo, en una entrevista de Jordi Vernis Nuvol que recuperava dies enrere Núvol, com Marta Pasqual en Joan Sales, la ploma contra el silenci, (pàg. 92), recorden que etimològicament el mot editor significa “parir” i que, en conseqüència, l’editor és —o era— “una llevadora”, aquell que ajuda “a fer sortir, a fer públic…
Llegeix més “Correspondencia, Thomas Bernhard – Siegfried Unseld” »
En caure la tarda, Jordi Coca Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat…
