Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Que la literatura no és només un argument —o, si preferiu dir-ho a l’inrevès, que un argument per ell sol no és (encara) literatura— ho posa de manifest d’una manera meridiana La tarda del Senyor Andesmas (L’Après-midi de monsieur Andesmas), la nova novel·la de Marguerite Duràs que, en traducció de Marc Colell i Teixidó, ha…
Read More “La tarda del Senyor Andesmas, Marguerite Duras” »
Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben bé 800 si les generoses notes que l’acompanyen tinguessin el cos de lletra que els correspondria—, d’un autor català clàssic que duu seixanta-cinc anys mort, sobre el qual ha caigut l’habitual llosa de l’oblit, el…
Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben bé 800 si les generoses notes que l’acompanyen tinguessin el cos de lletra que els correspondria—, d’un autor català clàssic que duu seixanta-cinc anys mort, sobre el qual ha caigut l’habitual llosa de l’oblit, el…
Històries d’amor estavellades contra la vida quotidiana El de la narrativa és un dels gèneres més difícils i exigents per a qualsevol autor que se’l prengui de manera seriosa, que vulgui fer una obra de veritat: l’esforç de contenció, de no escriure ni un sol mot que no sigui ineludible —com recomanava Anton Txékhov, un…
Read More “Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia” »
Històries d’amor estavellades contra la vida quotidiana El de la narrativa és un dels gèneres més difícils i exigents per a qualsevol autor que se’l prengui de manera seriosa, que vulgui fer una obra de veritat: l’esforç de contenció, de no escriure ni un sol mot que no sigui ineludible —com recomanava Anton Txékhov, un…
Read More “Hi havia una vegada una noia…, Liudmila Petruixévskaia” »
Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de veritat, no t’hagi deixat petja, quan et fa la impressió que la majoria de les editorials han perdut de vista que la seva funció és la de servir-nos bona literatura…
Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de veritat, no t’hagi deixat petja, quan et fa la impressió que la majoria de les editorials han perdut de vista que la seva funció és la de servir-nos bona literatura…
El que tenen de bo les grans figures històriques —i no crec que hi hagi gaire dubte que Albert Einstein va posseir una de les ments més colossals del segle XX— és que no s’exhaureixen mai, que sempre ens poden reservar sorpreses. Més a més amb el pas dels anys, quan els arxius personals es…
Petita gran literatura Sovint he remarcat la malaurada prevenció que tenen una majoria dels lectors per acostar-se als grans autors. Se’ls ha repetit tant que alguns són inaccessibles, que cal entendre-hi per llegir-los que opten per deixar-los de banda. Una situació de sacralització molt greu, en més ocasions que no sembla injustificada, que provoca uns…
Petita gran literatura Sovint he remarcat la malaurada prevenció que tenen una majoria dels lectors per acostar-se als grans autors. Se’ls ha repetit tant que alguns són inaccessibles, que cal entendre-hi per llegir-los que opten per deixar-los de banda. Una situació de sacralització molt greu, en més ocasions que no sembla injustificada, que provoca uns…