Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Més sovint que no convindria, lectors avesats a lidiar amb Proust, Joyce, Woolf, Borges o Faulkner senten una prevenció excessiva enfront dels llibres de pensament, i eviten les obres dels grans filòsofs com el dimoni l’aigua beneïda. Només sentir els noms de Kant, Hegel —per no parlar de Heidegger, Kierkegaard o Husserl— ja arronsen el…
Llegeix-ne més “Quaranta nits amb Montaigne, Antoine Compagnon” »
En la fa ben poc publicada La llogatera de Wildfell Hall, d’Anne Brontë no tan sols hi trobem una frase que sembla haver estat escrita expressament per a referir-se al tema central de La germandat del raïm, (The Brotherhood of the Grape), de John Fante, Edicions de 1984, 2013, amb traducció de Martí Sales —“Sé…
Llegeix-ne més “La germandat del raïm, John Fante” »
Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron Existeixen un gran nombre d’autors que són coneguts sobretot per una sola obra. És el cas del fa ben poc desaparegut J.D. Salinger, universalment apreciat pel seu Vigilant al camp de sègol. Com ho és, també, Miguel de Cervantes, el Quijote del qual s’ha traduït…
Llegeix-ne més “Un matí a Tidewater. Tres contes de juventut, William Styron” »
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla Una vegada enllestida la segona part, no puc evitar la impressió que hauria estat preferible que Ramiro Pinilla hagués limitat la seva ambició literària, al seva voluntat d’obra gran, d’obra de gruix, i s’hagués tractat d’acabar d’arrodonir La tierra consulsa, en comptes d’aventurar-se a convertir-la en la trilogia Verdes Valles,…
Llegeix-ne més “Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla” »
De tard en tard, i per pura causalitat, t’arriba un llibre a les mans i et sorprèn. Et sorprèn i et meravella. És el que m’ha succeït amb La Tierra Convulsa (Tusquets Editores, 2004), la primera part de la trilogia Verdes Valles, colinas rojas, del per mi fins ara desconegut Ramiro Pinilla. Un escriptor basc…
Llegeix-ne més “La tierra convulsa, Ramiro Pinilla” »
