Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 23 Ridendo ridendo cogitem Benvolgut editor “i tanmateix amic”, aquest informe de lectura no seria, estrictament, necessari, atès que un artefacte literari com aquest, tan amarat de “vel·leïtats humorístiques” i metaliteràries, i tan anticomercial com el seu mateix títol —Els meus millors pròlegs: que ens hem tornat bojos o què?, qui voldria comprar-lo?—, no…
Continua llegint “Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda” »
Lectures: 1.126 Ridendo ridendo cogitem Benvolgut editor “i tanmateix amic”, aquest informe de lectura no seria, estrictament, necessari, atès que un artefacte literari com aquest, tan amarat de “vel·leïtats humorístiques” i metaliteràries, i tan anticomercial com el seu mateix títol —Els meus millors pròlegs: que ens hem tornat bojos o què?, qui voldria comprar-lo?—, no…
Continua llegint “Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda” »
Lectures: 8 El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les…
Continua llegint “El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda” »
Lectures: 12 El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les…
Continua llegint “El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda” »