Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 10 Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial Gràcies a un article del Joan Safont a Revers, vaig assabentar-me de la trista notícia que Navona Editorial havia entrat en concurs de creditors. I que, per tant, a hores d’ara, no se sap què passarà amb aquesta casa editora; no se sap…
Continua llegint “Amb l’aliment de l’ànima no s’hi juga: salveu Navona Editorial” »
Lectures: 19 La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi Somni i realitat Parlar de la literatura russa del segle XIX és, pràcticament, parlar d’un miracle. D’un miracle artístic d’una força, d’una intensitat i d’una envergadura literària tal que tan sols permet, potser, ésser comparada amb el teatre grec del segle V aC, on tres genis…
Continua llegint “La mañana de un terrateniente, Lev Tolstoi, Acantilado, 2021” »
Lectures: 15 Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski Fer o pensar Dir que llegir Fiódor Dostoievski suposa submergir-se en els més pregons abismes de l’ànima humana pot semblar no dir gaire, però, en realitat, si no és dir-ho tot, és dir-ho quasi tot. Sense tenir això no ja present, sinó més que present, sense tenir clar,…
Continua llegint “Apunts del subsòl, Fiódor Dostoievski, Angle Editorial, 2021” »
Lectures: 16 Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin…
Continua llegint “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
Lectures: 17 Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal Goig i pensa En aquests temps nostres de tanta dissortada desorientació i distorsió literària —i no em refereixo, per descomptat, tan sols a aquesta (cada any més desviada i esvaïda) festa de les vanitats pseudoliteràries en que s’ha convertit Sant Jordi— on la literatura d’autor i la…
Continua llegint “Una soledad demasiado ruidosa, Bohumil Hrabal, Galaxia Gutenberg, 2020” »
Lectures: 24 El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the…
Continua llegint “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
Lectures: 20 Crim i càstig, Fiódor Dostoievski La vida de l’ànima Cal que adverteixi d’entrada que provar de fer una crítica o anàlisis literària més o menys breu d’alguna de les obres grans de Fiódor Dostoievski és poc menys que impossible. Per no dir una absoluta temeritat. Per poder-ne parlar amb un mínim de formalitat,…
Continua llegint “Crim i càstig, Fiódor Dostoievski, La casa dels clàssics, 2021” »
Lectures: 20 L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet Mirar la poesia Per poder dir que Philippe Jaccotet és un dels més grans poetes europeus dels darrers cent anys tan sols cal haver-lo llegit. Els seus llibres de poemes, esplèndidament traduïts al català per l’Antoni Clapés, parlen, amb poques i molt ben escollides paraules,…
Lectures: 17 El ball, Irene Némirovsky Si no em dones ales… Que la literatura ni entén de gèneres ni sexes és tan evident que no caldria ni dir-ho. Com no caldria dir que diferenciar els que escriuen en funció de si son homes o dones és, a hores d’ara, tan perillós com contraproduent. S’escriu amb…
Continua llegint “El ball, Irene Némirovsky, Viena Edicions, Barcelona, setembre 2019” »
Lectures: 19 Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins…
Continua llegint “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »