Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
L’home que plantava arbres, Jean Giono A vegades la hipèrbole fa més mal que bé. Quan es tendeix a valorar de manera exagerada alguna obra d’art, sigui del camp que sigui, es corre el perill de provocar exactament l’efecte contrari del que es pretén: en comptes de sentir-se atret per allò que ens proposen es…
Read More “L’home que plantava arbres, Jean Giono, Viena Edicions” »
Coses, Alfonso R. Castelao Sovint a Catalunya —si més no, alguns— ens queixem del poc interès que té l’estat espanyol per protegir la nostra cultura. I no diguem, ja, per en fonamentar-la… Els successius governs espanyols no han tingut cap mena de vacil·lació en aquest afer: la cultura espanyola és aquella que s’escriu en espanyol….
Què ens expliquen?, Josep-Maria Terricabras En aquests temps en que el periodisme sembla estar cada dia més i més desprestigiat —a la qual cosa hi contribueix el mateix Col·legi, conferint premis i medalles a franquistes que no han tingut el detall de repudiar la dictadura— convé cercar entesos en el tema que tractin de retornar…
Ni som ni serem, Xavier Roig Com a autor d’un bloc d’opinió, congratula comprovar qui ha altra gent que considera que cal començar-se a plantejar la necessitat imperiosa de combatre l’apatia i el tantsemenfotisme que amenaça amb diluir i fer desaparèixer el nostre país! Un país, el nostre, cada dia més esquizofrènic i bipolar: o…
Una vida pròpia, Gerald Brenan És una obvietat que als escriptors, o aquells que pretenem ésser-ho, ens resulta imprescindible, per a obtenir el bagatge cultural elemental per a tractar de dur a terme la nostra feina amb un mínim de solvència, llegir algunes de les grans obres literàries que ens ha llegat la història. Tant…
Ara sí que toca!, Francesc-Marc Álvaro Si hi ha hagut una persona que ha marcat i definit la segona meitat del segle XX al nostre país és, sense dubte, Jordi Pujol. El que va ésser el president de la Generalitat durant 23 anys ininterromputs va deixar una petja indeleble, no tan sols política, en la…
Las cenizas del hierro, Ramiro Pinilla No em pot saber més greu confirmar, en enllestir la lectura del tercer, la impressió que m’havia causat Los cuerpos desnudos, el segon volum de la trilogia Verdes Valles, colinas rojas: l’autor ha acabat convertint el que hauria pogut esdevenir una novel·la de referència, de primeríssima magnitud, en una…
Los cuerpos desnudos, Ramiro Pinilla Una vegada enllestida la segona part, no puc evitar la impressió que hauria estat preferible que Ramiro Pinilla hagués limitat la seva ambició literària, al seva voluntat d’obra gran, d’obra de gruix, i s’hagués tractat d’acabar d’arrodonir La tierra consulsa, en comptes d’aventurar-se a convertir-la en la trilogia Verdes Valles,…
La tierra convulsa, Ramiro Pinilla De tard en tard, i per pura causalitat, t’arriba un llibre a les mans i et sorprèn. Et sorprèn i et meravella. És el que m’ha succeït amb La Tierra Convulsa (Tusquets Editores, 2004), la primera part de la trilogia Verdes Valles, colinas rojas, del per mi fins ara desconegut…
Pavelló de cancerosos, Aleksandr Soljenitsin La setmana passada vaig llegir un d’aquells rars llibres que podrien arribar a aconseguir el miracle de fer-nos tornar a creure en la gran literatura. En aquella literatura que ens subjuga i, al mateix temps, és capaç de canviar-nos la vida. Pavelló de cancerosos Una obra que fins i tot…