Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Comentàvem ahir que el ministre d’exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, posava en evidència què vol dir, de veritat, per al PP i per a l’unionisme espanyol allò de preocupar-se dels problemes reals de tots els ciutadans: dedicar el seu temps —i els diners de tots els contribuents— prioritàriament a reunir-se amb els ambaixadors de Lituània…
Un dels falsos estigmes que més s’ha emprat contra el nacionalisme català per part del nacionalisme l’espanyol és que no té cap sentit centrar-se en qüestions identitàries quan hi ha tants assumptes prioritaris, quan hi ha tantes qüestions molt més importants que són les que “realment preocupen als ciutadans”. Ho va repetir Soraya Sáenz de…
Llegeix-ne més “Mentides del nacionalisme espanyol (1): el que preocupa als ciutadans” »
En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació” en els comentaris que afegeixen (alguns) lectors als articles publicats al digital de cultura —i, per extensió, als articles d’opinió en webs o blocs….
Estem —ai las!— tan mal acostumats al fet que els anomenats articles d’opinió dels diaris siguin més mecanismes de difusió de les consignes polítiques del partit de torn, que gairebé hem oblidat allò que significa el terme “opinió”. És tan habitual, per dissort, que cada mitjà de comunicació publiqui únicament els articles d’aquells que combreguen…
Llegeix-ne més “Quarts i hores I. Societat i política, de Josep Santesmases i Ollè” »
A les catalanes i els catalans, quan no estem adormits sota la figuera, mirant-nos el melic amb una atenció obsessiva que mereixeria una millor causa —junt amb els peatges, una de les característiques més definitòries del nostre fet diferencial— ens agrada, o més aviat ens convé, donar sempre la culpa als altres: als de Madrid, si és…
El més sorprenent de la gala dels Premis Gaudí és que hagi provocat sorpresa. Què no era lògic, potser, esperar que el seu nivell humorístic seria més aviat discret? Què no ho era, també, esperar que algun dels damnificats s’ho prendrien malament? Què no era previsible que algun que altre polític es posés en evidència,…
El títol primitiu d’aquest escrit era “Espanya ens roba!”, però ens hem afanyat a seguir les tan sensates i lliberals recomanacions de la Molt Honorable Senyora Núria de Gispert, que tanta estima democristiana ha demostrat per la llibertat d’expressió i per l’ús del llenguatge políticament correcte. Té tota la raó, Espanya no ens roba pas:…
En finir un dels períodes més obscurs de la nostra història recent milers i milers de ciutadans sortiren al carrer reclamant “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Transcorreguts trenta anys llargs ens adonem que l’amnistia s’aplicà més als botxins que no pas a les víctimes, i que el tan desitjat estatut, per més que el renovem,…
Llegeix-ne més “(No) deixeu que els electors vinguin a mi!” »
Un dels pitjors handicaps que pateix el periodisme des de fa dècades és haver perdut la que hauria d’ésser una de les seves bases fonamentals: la seva llibertat incondicionada, la seva radical independència. Malauradament, hi estem tan avesats que la majoria dels ciutadans i ciutadanes ni tan sols serien capaços d’encertar a dir què és…
Llegeix-ne més “Inadmissible interrogatori de Terribas a Montilla” »
Tots aquells que creiem en la democràcia hem rebut amb un indissimulat entusiasme les paraules de Barack Obama sobre els fets que s’han produït els darrers dies a l’Iran, després de les dubtoses eleccions de divendres passat. No podem més que felicitar-nos pel fet que el president de l’estat més poderós de la terra es…