Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els aspirants a escriptors —que, a casa nostra, són una assedegada gernació molt ben alimentada— és: «Cal llegir, per a escriure bé?» La resposta és tan obvia —«Els calen ales per volar, als…
Llegeix-ne més “L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente” »
Por, Stefan Zweig És quan tinc por que ho veig clar Estem ben poc avesats a llegir novel·les breus, i menys encara quan se’ns ofereixen soles i no pas en un volum que n’agrupa unes quantes. En general, les editorials recorren a aquest subterfugi, com si no confiessin prou en cada obra en particular, com…
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que la poesia alliberada de la rima a vegades permet no tan sols dir molt millor el que es vol dir, sinó, alhora, assolir un ritme i una musicalitat superior, o,…
Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el que ofereixen prou qualitat. Talment com si no ens poguéssim alliberar del prejudici que lliga la qualitat amb la quantitat, el valor amb la possessió o amb el preu. Per…
Contra la inqüestionabilitat En aquests temps on sembla que apostar per la mediocritat sigui el més convenient, on el pensament s’ha relegat tan lluny com ha estat possible, on la filosofia s’ha bandejat dels estudis preuniversitaris com si fos una malaltia (greument) contagiosa, cal agrair, com aigua caiguda del cel, les editorials que segueixen apostant-hi;…
Llegeix-ne més “Cuadernos negros (1931-1938), Martin Heidegger” »
Amb el cor a la mà Que James Salter, un dels autors amb una obra narrativa més ferma i consolidada dels darrers temps, als seus vuitanta-nou anys, poc abans de morir redactes tres conferències “sobre llegir i escriure” i que L’Altra Editorial hagi tingut la bona pensada de donar-les a traduir a Albert Torrescasana i…
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre Cala foc als ossos, el darrer poemari de Jaume C. Pons Alorda —embellit i il·luminat per un pròleg de Màrius Sampere i un epíleg de Lluís Calvo—, publicat per la…
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg Reflexions sobre literatura Com més s’amplia el camp dels coneixements, i a mesura que les ciències es van fent més i més específiques i els especialistes es centren en una petita, a vegades, petitíssima, branca del saber, sembla que oblidem com n’arriben a estar d’interelacionades, totes; i no sols…
Llegeix-ne més “Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg” »
Ètica nicomaquea, Aristòtil Pensar ens fa (més) humans Cada vegada sembla més clar que aquells que ens governen segueixen l’exemple del panem et circenses romà i tenen un interès creixent en que estiguem distrets i divertits i que no pensem gaire, i, encara menys, pel nostre compte. Amb aquest objectiu, van bandejant, d’una manera com…
Intrahistòria simfònica Des de fa temps, sabem que, com succeeix amb gran part dels guardons, la concessió del Premi Nobel de literatura no depèn únicament de factors artístics, sinó que els polítics i socials hi tenen molt a veure. Si no fos així, algun dels grans autors de les nostres lletres —entre d’altres, i inexcusablement,…
Llegeix-ne més “La pregària de Txernòbil Crònica del futur, Svetlana Aleksiévitx” »
