Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Cròniques italianes, Stendhal Traducció creativa L’avorriment pot esdevenir una arma destructiva poderossísima, una arma que, quan afecta de manera continuada, pot acabar amb les ganes de viure de la majoria de la gent que el pateix —si més no, pot fer plantejar-los el sentit del viure. En canvi, quan qui s’avorreix és un artista, un…
Llegeix-ne més “Cròniques italianes, Stendhal” »
Ras i cru Si algun lector vol saber per quina raó el recull de narracions La Cavalleria Roja (Konarmija), d’Isaak Bàbel és considerada, per un gran nombre de contistes, un del seus llibres preferits, per no dir de capçalera, ara ho té fàcil, gràcies a la traducció actualitzada que n’ha fet la sempre fidel Monika…
Llegeix-ne més “La Cavalleria Roja, Isaak Bàbel” »
Divertimento en Do Major Les editorials, i més quan s’acosta Sant Jordi —el Gran Drac que manté segrestada la literatura— tenen una certa tendència a abusar, innecessàriament, de termes com “obra mestra” o “llibre de l’any”, fins a tal punt que, si haguéssim de fer cas de les contracobertes o de les faixetes dels llibres,…
Llegeix-ne més “Quan arriba la penombra, Jaume Cabré” »
La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del…
Llegeix-ne més “Petita crònica, Stefan Zweig” »
Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman En parlar de la literatura russa, es repeteix com una mena de mantra que els seus grans autors han estat dels artistes més capaços de reflectir amb major pregonesa l’ànima humana, allò que constitueix el fonament de les persones i les acosta a la transcendència. Els grans personatges…
Llegeix-ne més “Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman” »
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
Llegeix-ne més “Les parelles dels altres, Gonzalo Torné” »
Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el què i el com…
Llegeix-ne més “Culpa, Ferdinand von Schirach” »
Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat de convertir els seus protagonistes en arquetips. En arquetips humans que perviuen molt més enllà de l’obra literària que els va crear, esdevinguts models de conducta, paradigmes de comportament. Si deixem de banda Homer, que…
Llegeix-ne més “Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev” »
Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev La relació entre literatura i cinema ha estat sovint objecte dels estudis i comentaris més diversos. En algunes ocasions, fins i tot d’agres —i estèrils— controvèrsies entre els que defensen la prevalença d’una de les dues arts sobre l’altra. Sobretot per part d’aquells que no dubten en afirmar, de…
Llegeix-ne més “Pel país de l’Ussuri, Vladímir Arséniev” »
Els dies difícils, Maria Mercè Roca Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó quan la major part de les lectures de l’estiu —segurament l’època de l’any més propícia per la literatura— no t’han fet el pes. Algunes per excés (per haver pretès…
Llegeix-ne més “Els dies difícils, Maria Mercè Roca” »
