Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Contra la inèrcia, Maria-Mercè Marçal Elogi de la divergència Zygmunt Bauman definia, amb encert, l’època actual com a temps líquids, on els canvis se succeeixin tan de pressa que resulta quasi impossible anar-los assimilant a mesura que es produeixen. Això, que és cert en general, sembla que no es produeixi —almenys, no de la mateixa…
Lovely, Antònia Vicens Dol i dolor. Vida. Algun dia, la Universitat de les Illes Balears faria bé d’enviar una expedició científica a Santanyí, com es va fer en el seu moment amb el Pol Nord, el Pol Sud o amb Groenlàndia; l’objectiu de la missió no podria ésser més evident (i més imprescindible): analitzar quina…
Desencadenats, Bernat Ruíz Domènech Adaptar-se (al món digital) o morir Potser no tenim gaire clar si Catalunya és o no una república o si ens mereixem o no que ho sigui —si permetem que el Govern conformista, autonomista i poruc ens segueixi tractant com a nens petits, segurament no— però el que segur que és…
Egmont, Johann Wolfgang Goethe Cant a la llibertat Si volem arribar a ésser, algun dia, un país normal, encara que tan sols sigui en l’àmbit cultural o literari, convé que ampliem tant com ens sigui possible les traduccions d’obres essencials en d’altres idiomes. Que, a hores d’ara, no tinguem traduïdes al català la totalitat de…
Tardor, Ali Smith Inseguretat segura Que l’art és —o, més aviat hauria d’ésser— el reflex del món i de la societat que l’ha fet néixer és tan evident que no caldria ni dir-ho; que, en els grans grans artistes, no tan sols són capaços de reflectir en les seves obres artístiques el seu temps sinó,…
Les Faux-Monnayeurs Literatura col·laborativa Al gènere de la novel·la l’han donat tantes i tantes vegades per mort, i la notícia ha estat tan precipitada, que gairebé podríem dir que és immortal. Immortal, segurament, perquè no només té (més de) set vides, com els gats, i, com ells, sempre acaba caient dempeus, sinó que, com els…
Bartleby, el escribiente, Herman Melville Obrint camins En record d’Enrique de Hériz Hi ha llibres que sembla que no calgui presentar-los, que tothom coneix. Si parlem de Herman Melville, el primer que ens ve al cap és Moby Dick. Una obra que la majoria de la gent està convençuda d’haver llegit però que el més…
L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives Un amic amb qui parlar (de tot) Per fortuna, el gènere epistolar va guanyant, a poc a poc, el lloc que li hauria de correspondre en el món editorial de casa nostra. Cada vegada és més habitual trobar, a les taules de novetats…
Llegeix més “L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives” »
Digues un desig, Jordi Carbré Volar alt (sense ales) Sembla evident que el Premi Sant Jordi —sobretot des que el Premi Ramon Llull s’ha convertit en la versió en llengua catalana del Premio Planeta (on, entre noms coneguts i literatura, sempre es fan prevaldre els noms coneguts; entre valor i preu, preu)— hauria d’ésser el…
Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar Escric perquè no sé / puc callar Sovint ens planyem, amb (una) certa raó que som —per dir-ho en mots del Lluís Llach cantant, un país petit, massa petit per assolir depèn de quin cim. Per més obvi que sigui això, molt em temo que el que som, per…
Llegeix més “Cartes d’un polemista (1907-1973), Eugeni Xammar” »
