Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Casa aliena, Silvio d’Arzo (Re)sons del silenci) Fa la impressió que Viena Edicions ha decidit, des de fa un temps, complicar-nos l’existència. Fins fa relativament poc, tots aquells a qui ens agrada la literatura literatura —la literatura que, per (tractar d’)entendre’ns podríem anomenar d’autor— teníem clar que, a banda d’altres llibres que anessin publicant —i…
Llegeix-ne més “Casa aliena, Silvio d’Arzo, Viena Edicions, 2021” »
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas un artesà— no acostuma a tenir gaire clar ni el què fa ni per què ho fa. Es limita a fer-ho, perquè necessita fer-ho, perquè alguna cosa, dins seu, li…
Llegeix-ne més “Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020” »
La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que…
Llegeix-ne més “La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo” »
Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando * Qualsevol pacte amb la nostàlgia conté un certificat d’extinció. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes i els calàpets, El Gall Editor, 2015, pàg. 35) * Els records […] sovint no s’autocensuren ni s’avenen a compartir el present, i menys el futur. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d'Antoni Vidal Ferrando” »
Vergonya, Aleksandr Soljenitsin El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i magnífic que, només sabent triar un xic, podríem passar-nos la resta de les nostres vides llegint amb plaer sense haver-ne de sortir, saltant d’un llibre a l’altre, com aquells esquirols que fa cent anys podien…
Llegeix-ne més “Vergonya, Aleksandr Soljenitsin, LaBreu Edicions” »
Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix tot un món. Un altre món on tot és possible, des de la grandesa o la genialitat gairebé imprescindible —els llibres de Franz Kafka, El Gattopardo de Tomasi de Lampedusa, Una conxorxa dels Enzes de…
Llegeix-ne més “París-Bis, Joaquim Soler” »
Des del Núvol hem pensat que seria una bona idea oferir als nostres lectors i lectores una llista dels llibres que considerem més recomanables per sant Jordi. Abans de posar-m’hi, cal que faci, almenys, un parell de consideracions. En primer lloc, aquesta que faig no té, de cap manera, l’absurda pretensió d’ésser l’única llista possible…
Llegeix-ne més “Un altre sant Jordi és possible” »
La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional de La Bête de David Hirson, dirigida per Sergi Belbel —una tan divertida com esplèndida obra que posa en escena l’eterna lluita heraclitiana entre contraris, principalment entre teatre vulgar i culte, entre comèdia i drama, entre missatge i entreteniment—…
Llegeix-ne més “Pura sang, Ada Castells” »
Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen….
Llegeix-ne més “Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort” »
Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana…
Llegeix-ne més “En caure la tarda, Jordi Coca” »
