Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
El soroll i la fúria, William Faulkner No-res és tot Crec que el primer que haig de dir —més aviat, advertir— que si us atanseu a aquesta meva crítica o anàlisi literària amb la pretensió de buscar (o de trobar-hi) alguna mena d’explicació sobre El soroll i la fúria (The sound and the fury), Navona…
Llegeix més “El soroll i la fúria, William Faulkner, Navona Editorial, 2021” »
La mort a Venècia, Thomas Mann Retrat de l’artista crepuscular En aquest món literari nostre, on, si fem cas de les contracobertes de la major part dels llibres que es publiquen, els genis són tan i tan abundants, res millor que agafar una certa perspectiva i desassedegar-se amb la lectura d’algun que altre clàssic. Tant…
Llegeix més “La mort a Venècia, Thomas Mann (Navona Editorial, 2020)” »
Mirall trencat, Mercè Rodoreda Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que…
La promesa, Friedrich Durrenmatt En general existeix un cert prejudici sobre les obres fetes per encàrrec que tendeix a menysvalorar-les. Un prejudici que si bé pot tenir una certa raó circumstancial —tot i que discutible— en literatura, no el té en absolut en d’altres camps artístics: una gran part de les més cèlebres pintures, escultures, peces…
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai la seva vigència és, sens dubte, la del paradís perdut: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Una maledicció que la immensa majoria dels mortals entenem de manera immediata perquè forma part…
Un amor d’en Swann, Marcel Proust En aquests de dies que haurien d’ésser de llum però son de penombra perquè alguns pretenen fer-nos caminar a les palpentes, convertint la seva llengua en una —altament perillosa i funesta— arma de combat, res millor que capbussar-se de ple en les delícies del llenguatge, en la plàcida serenor…
Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del…
Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt De la mateixa manera que, literàriament parlant, poques joies hi pot haver majors que descobrir per casualitat una obra que ens captivi, ens subjugui o ens transporti, res més decebedor que constatar que un llibre que ha rebut algun premi important i les lloances quasi unànimes de…
Llegeix més “Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt” »
Trois femmes puissantes, Marie Ndiaye (El segon llibre al qual em referia ahir) Trois femmes puissantes, de Marie Ndiaye, Éditions Gallimard, 2oo9. (Publicat en català per Quaderns Crema, Tres dones fortes, 2o1o) Un llibre que va rebre el prestigiós Prix Goncourt de l’any passat i que m’era tan desconegut com la seva escriptora. L’interès que…
Sylvia, Leonard Michaels Els anys seixanta foren els de les convulsions, dels grans canvis, dels times are changing dylanians. Els que es proposaven capgirar el món com si fos un mitjó. Anys en que la joventut descobrí l’aroma de la rebel·lia i el tast de la llibertat. Del triomf de la voluntat, de l’home nou,…
