Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Quan una editorial decideix apostar per la novel·la d’un autor novell, i més encara quan no es tracta d’un jove que comença, sinó d’un autor d’una certa edat, no podem més que felicitar-la, tant pel seu coratge com per la voluntat de renovació que això suposa. Una renovació absolutament benvinguda en un món tan endogàmic…
Allò que diferencia una obra bona d’una de gran és tant la seva profunditat com el seu estil. O, per expressar-ho més exactament, la (tan) perfecta (com sigui possible) combinació entre ambdues característiques: quan una de les dues falla, o una d’elles se sobreposa a l’altra, quan es desnivellen la grandesa es dilueix com la…
Quan comprovem que, per més segles que passin i per més que avencin els progressos científics, els enfrontaments bèl·lics —ja sigui entre nacions o entre individus— no es redueixen, no podem deixar de plantejar-nos una pregunta: Som una espècie violenta?, Xaro Sánchez i altres, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013. O, per…
Llegeix més “Som una espècie violenta?, Xaro Sánchez i altres” »
Vergonya, Aleksandr Soljenitsin El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i magnífic que, només sabent triar un xic, podríem passar-nos la resta de les nostres vides llegint amb plaer sense haver-ne de sortir, saltant d’un llibre a l’altre, com aquells esquirols que fa cent anys podien…
Llegeix més “Vergonya, Aleksandr Soljenitsin, LaBreu Edicions” »
Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix tot un món. Un altre món on tot és possible, des de la grandesa o la genialitat gairebé imprescindible —els llibres de Franz Kafka, El Gattopardo de Tomasi de Lampedusa, Una conxorxa dels Enzes de…
Si prescindim un xic de la tirania de la cronologia, podem afirmar, sense risc d’errar-nos, que el segle XX s’acabà l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín, i el XXI no començà, realment, fins l’onze de setembre de 2001, amb l’atac a les Torres Bessones, la qual cosa significa que hi hagué un…
En aquest país nostre —on, dia rere dia, seguim discutint si som o no som, si podem ésser o no, si ens deixen decidir o no— la necessitat ens obliga a rebre com a excepcional allò que en d’altres és tan natural com respirar o prendre’ns un cafè. Per exemple, que una editorial es proposi…
Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Howard Buten És ben possible que el primer que ens sobti d’aquest llibre d’Howard Buten, Quan jo tenia cinc anys em vaig matar (When I Was Five I Killed Myself), Blackie Books, novembre del 2013, amb traducció d’Albert Folch) sigui tant la seva portada com, sobretot, el…
Llegeix més “Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, Howard Buten” »
El tramvia groc, Joan F. Mira Segurament, la millor manera d’escriure unes memòries és deixar-se endur pel corrent dels records, escandallant les nostres més íntimes pregoneses, les nostres arrels més profundes, descrivint-nos des de dins cap a fora; provant de desvetllar l’infant que —si tenim sort— segueix vivint ben arraulit al nostre interior, permetent que…
En començar una novel·la que té com escenari la Primera Guerra Mundial el primer que et demanes és què —o, més aviat, sí— podrà oferir-nos de nou i de diferent, després de tantes obres remarcables com l’han precedida: Viatge al fons de la nit, de Louis-Ferdinand Céline; La main coupée, de Blaise Cendrars; l’esplèndida i…
