Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja que implica una tasca molt àrdua aconseguir, al mateix temps, explicar allò que es vol explicar i fer-ho mitjançant cartes que semblin versemblants, que no facin la impressió d’estar forçades o adaptades a les necessitats…
Llegeix-ne més “El diable i l’home just, Jordi Coca” »
El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar més enllà d’un passatemps efímer, et trobes sovint amb llibres que, de bon començament, no saps com afrontar, que no saps on et volen dur —fins i tot, que no saps si estaràs disposat a…
Llegeix-ne més “El nen perdut, Thomas Wolfe” »
Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no hauria estat el mateix sense en Jaume Vallcorba, descansi en pau) sovint costa d’allò més escatir quins són els criteris que s’empren per destacar la publicació d’una o altra obra. Mentre tant en la premsa…
Llegeix-ne més “Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado” »
Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no ens restaria altre remei que concloure que hi ha, almenys,…
Llegeix-ne més “El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda” »
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer…
Llegeix-ne més “La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla” »
Collige, virgo, rosas, dum flos novus, et nova pubes De la mateixa manera que són ben pocs els que s’atansen a les grans obres de la literatura, dissuadits per la seva pàtina de sacralitat, de (teòrica) inaccessibilitat, em temo que també podríem comptar amb els dits de les mans —a tot estirar, de les mans…
Llegeix-ne més “¿És breu, la vida?, Sèneca” »
El novembre comença a deixar enrere un estiu que semblava no voler acomiadar-se mai quan una bona gernació pugem la passarel·la del vaixell de La Central per emprendre un engrescador viatge literari. Al pont de comandament ens hi esperen tres magnífics capitans, Laura Borràs, Sam Abrams i Artur Bladé i Font —acompanyats pel primer oficial,…
Llegeix-ne més “El viatge literari de l’exili mai no acaba” »
El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse savait, si [la] vieillesse pouvait”) per tenir clar que donar consells als joves acostuma a ésser tan infructuós com llançar pedres en un pou i esperar que surin —o com pretendre que l’estat espanyol sigui veritablement democràtic. Per…
Llegeix-ne més “L’aigua és això, David Foster Walace” »
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la impressió que l’obra de Joan Sales, absolutament cabdal en la literatura catalana del segle XX, està perseguida pel fat de la seva evolució constant, per prosseguir incessantment el seu camí envers la seva configuració final, definitiva. Si deixem…
Llegeix-ne més “Joan Sales, Cartes a Màrius Torres” »
A l’oest de Roma, John Fante El darrer amic de l’home En un dels inicis més famosos de la literatura de tots els temps, Lev Tolstoi emprèn Anna Karenina amb una frase tan genial com assenyada: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Amb el seu darrer llibre,…
Llegeix-ne més “A l’oest de Roma, John Fante” »
