Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més aviat— és que provar de parlar amb una mica de criteri d’una obra com Clars, aquest matí, són els teus records, d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020, és poc més que…
Llegeix més “Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020” »
Nua cendra, Joan Duran i Ferrer Deixa dir al cos Provar de definir o de descriure un llibre de poemes és una tasca no ja (molt) complicada sinó (pràcticament) insassolible. Qualsevol poemari, si mereix ésser designat com a tal —o sigui, si és un ésser (gairebé gosaria dir viu) compost i complex— es defineix i…
Sons bruts, Carles Rebassa De sonets ja no se n’escriuen De vegades, pretenen ésser tan i tan moderns, tan originals, tan innovadors que acabem convertint-nos ens esclaus de la nostra modernitat (imposada). Ens fa tanta i tanta por que ens acusin d’antiquats, de no estar al dia —i estar al dia, en aquesta època nostra…
El futur. Poesia de la inexperiència, Jaume Munar Qüestiono, ergo sóc Si hem de fer cas al que diuen les contracobertes, les solapes i les notes de premsa de les editorials, sembla que la poesia en català d’aquest començament de segle XXI està vivint un nou segle d’or, un moment on la (quasi) excel·lència floreix…
Llegeix més “El futur. Poesia de la inexperiència, Jaume Munar” »
Comentàvem en l’anàlisi literària d’El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg, “els lligams invisibles” que l’uneixen “amb un parell d’enigmàtics poemes entrecreuats entre Gabriel Ferrater i Marta Pessarrodona”. Uns lligams que, per més que Marcel Proust afirmés el contrari —“le moi de l’ecrivain ne se montre que dans ses libres”—, palesen la inextricable intimitat que s’estableix…