Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
(Faig la meva modesta contribució a la celebració de l’aniversari del naixement de Marcel Proust, el 10 de juliol de 1871, publicant de nou l’escrit “La prosa de Proust i Joyce”) Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt…
Read More “(Aniversari de Marcel Proust) La prosa de Proust i Joyce” »
(Faig la meva modesta contribució a la celebració de l’aniversari del naixement de Marcel Proust, el 10 de juliol de 1871, publicant de nou l’escrit “La prosa de Proust i Joyce”) Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt…
Read More “(Aniversari de Marcel Proust) La prosa de Proust i Joyce” »
Cartes. Antologia, James Joyce Retrat (epistolar) de l’artista odisseic Per desgràcia, a aquestes alçades del segle XXI són encara molts els lectors que senten una gran prevenció —més o menys acusada segons els casos— per la major part dels més grans escriptors del segle passat. La tendència d’alguns acadèmics i entesos a situar certs autors en…
Read More “James Joyce, Cartes, Antologia, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2016” »
Més sovint que no convindria, lectors avesats a lidiar amb Proust, Joyce, Woolf, Borges o Faulkner senten una prevenció excessiva enfront dels llibres de pensament, i eviten les obres dels grans filòsofs com el dimoni l’aigua beneïda. Només sentir els noms de Kant, Hegel —per no parlar de Heidegger, Kierkegaard o Husserl— ja arronsen el…
Read More “Quaranta nits amb Montaigne, Antoine Compagnon” »
A mesura que avançava el segle XX —més o menys a partir del moment en què Marcel Duchamp va subvertir la Comuna de París convertint-la en un lavabo— l’experimentació artística anà esdevenint més i més una caricatura esperpèntica d’ella mateixa: en comptes d’innovar, d’explorar nous camins, com havien fet Picasso o Joyce, semblava que la…
A mesura que avançava el segle XX —més o menys a partir del moment en què Marcel Duchamp va subvertir la Comuna de París convertint-la en un lavabo— l’experimentació artística anà esdevenint més i més una caricatura esperpèntica d’ella mateixa: en comptes d’innovar, d’explorar nous camins, com havien fet Picasso o Joyce, semblava que la…
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font…
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font…
Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art…
Read More “Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort” »
Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art…
Read More “Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort” »